MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc5979 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 946, ff. 195v-196v

Publicació de la fitxa: 2020-11-22
Darrera modificació: 2021-01-02
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Llicència
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierExamen/llicènciaFamiliar/domèsticFísicJueusLlicenciatMestreMetge (minories)

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 946, ff. 195v-196v
Òlim:Gratiarum 72.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:22 març 1386
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós, havent estat examinat, al pati del Palau Reial Major de Barcelona, el metge jueu de la seva casa i de la de l'infant Joan Bendit Caravida per part del físic cristià de Barcelona Berenguer Candell, mestre en arts i llicenciat en medicina, i el físic jueu de València Humer Tauell, en presència d'altres metges jueus i d'apotecaris cristians, que no anomena («sub fideli nostro Berengario Candell, magistro in artibus licenciatoque in medicina, habitatore Barchinone, die presenti, videlicet in atrio nostro maiori civitatis Barchinone, et Humer Cauell [i.e. Tauell], judeo, fisico Valencie, presentibus aliis medicis judeis et apothecariis christianis»), i també d'altres notables profans en medicina, li atorga la corresponent llicència per a exercir legalment la medicina a tot el territori de la Corona d'Aragó, incloses les parts ultramarines. Caravida havia tramitat la sol·licitud d'examen a través del conseller i algutzir reial Francesc Bertran, cavaller, i aquest l'havia fet examinar. L'examen versà sobre medicina, metafísica, filosofia natural i astrologia. Jura que ha estudiat («audivisse») medicina durant més de tres anys i que després l'ha exercit a la ciutat de Barcelona i voltants i també a la cort de l'infant Joan durant més de deu anys, i que en té els llibres que calen. El document s'atorga a instància de l'interessat. Prèviament, l'infant Joan ja li havia atorgat una llicència extraordinària, sense examen previ, i ara es completa el procés per ajustar-se a les disposicions sobre el cas estipulades per les Constitucions de Catalunya.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Bendit Caravida (fl. 1383 – 1395) - beneficiari
3. Berenguer Candell (fl. 1362 – 1386) - examinador
4. Umer Tauell (III) (fl. 1358 – 1393) - examinador

Observacions

Baer 1929-1936 va corregir la grafia del cognom, sens dubte «Cauell» al document, a Tauell (vegeu fitxa biogràfica).

Bibliografia

Edicions:Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 578-580, doc. 380 ("Humer Tauell") (ed. fragmentària)
Cardoner i Planas (1943), "El médico judío Selomó ...", pp. 391-392 ("Humer Cauell") (ed. completa)
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 73-76, doc. 46 ("Humer Tauell") (ed. completa)
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", pp. 491-492 ("Humer Cavell")
Sobrequés i Vidal (1975), Societat i estructura política ..., p. 170 (amb la sign. errònia)
Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., pp. 129 i 160 (amb errors d'interpretació)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).