MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc597 (23 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – Sense classificar - pendent

Publicació de la fitxa: 2018-11-13
Darrera modificació: 2023-12-05
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Jordi Bossoms
Procedència:bibliografia

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

AmbaixadaFísicMestreReinaReligió

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:Sense classificar - pendent

Data i lloc

Datació:expressa
Data:15 abril 1310
Lloc:Avinyó [Avignon]

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Robert de Nàpols escriu a la seva germana Blanca, reina d'Aragó, sobre l'ambaixada de Jaume de Pla a Avinyó, on havia de gestionar en nom de mestre Arnau de Vilanova l'expedició del text autèntic del Rahonament.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 260, doc. 205
Persones relacionades
1. Robert I de Nàpols (1277 – 1343) - remitent
2. Blanca de Nàpols (1283 – 1310) - destinatari
3. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - esmentat

Text

Transcripció:«Inclite principisse domine Blance, Dei gracia illustri regine Aragonum, carissime sorori sue, Robertus, eadem gracia Jerusalem et Sicilie Rex, salutem et fraterne dileccionis affectum.
Scire vos cupimus quod, expedito votive negocio pecunie, pro quo inter alia Jacobus de Plano, notarius vester, ad partes istas pridie missus fuit, ita quod pecunia ipsa per eum Guidoni Chinneveriis, militi et camerario vestro, tradita extitit vestigio ad cameram vestram per eumdem militem deferenda, nos eumdem Jacobum pro alio negocio quod apud nos prosequi habuit per certa capitula que nobis obtulit cum litteris credencie magistro Raynaldo (sic) de Villanova comisse ex parte viri vestri, Aragonum regis illustris, carissimi fratris nostri, et vestra huius negocii expedicio ad deliberandum inde consulti, maiorem moram quam credebamus exegit, retinuimus et retinemus adhuc ut super eodem negocio quid exitus finaliter deliberatum fuerit possimus vos per eum plenarie informare, quoniam que consulte geruntur, morosius peraguntur.
Quamobrem dictum notarium vestrum, de mora huiusmodi apud nos contrahenda, propterea excusatum habere velitis; in predicto etenim utroque negocio eam sollicitudinem et diligenciam hucusque studuit adhibere, quod inde dinoscitur merito commendandus.
Datum Avenione die ·XV· aprilis ·VIII· indiccione.
Inclite principisse domine, illustri Regine Aragonum, carissime sue.
Rex Jerusalem et Sicilie.»
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 260, doc. 205
Llibres
Arnau de Vilanova, Raonament d'Avinyó

Bibliografia

Edicions:Martí de Barcelona (1935), "Nous documents per a la biografia ...", pàg. 120-121
Citacions:Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 260, doc. 205
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", pàg. 142, doc. 184
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", pàg. 291, doc. 134
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).