MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc5931 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1893, f. 174r

Publicació de la fitxa: 2020-11-08
Darrera modificació: 2020-11-09
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Llicència
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierExamen/llicènciaFísicMedicina

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Vilafranca del Penedès

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1893, f. 174r
Òlim:Gratiarum 4.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:15 desembre 1387
Lloc:Vilafranca del Penedès

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Joan I concedeix l'absolució a Francesc Martí, apotecari de Vilafranca del Penedès, de tots els càrrecs que se li imputen per haver exercit la medicina sense haver-ne estat examinat ni haver obtingut la corresponent llicència, tal com estableixen les constitucions de Catalunya, i deroga totes les accions legals que s'hagin emprès contra ell. A més, com que ha estat informat que exerceix la medicina per a ajudar els mancats d'assistència mèdica, el rei li atorga una llicència extraordinària per a exercir-la legalment. Per a obtenir aquestes concessions, el beneficiari paga 10 florins d'or d'Aragó a la tresoreria reial.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Francesc Martí (fl. 1385 – 1389) - beneficiari

Text

Transcripció:«Pro Ffrancisco Martini. — Nos Johannes et cetera. E[r]ga vos, fidelem nostrum Ffranciscum Martini, apothecarium Villeffranche Penitensi, contra quem per nostram curiam inquisitum fuit et processum ex eo quia dicebatur quod, absque aliquo examine, usus fuistis et utimine continue arte fisice, penas in constitucionibus Cathalonie apponitas incurrendo, volentes graciosius nos habere potissime cum per fidedignos fuerimus informati quod pocius dicta arte fisice usus fuistis et utimini pro subveniendo necessitatibus plurimorum diversis infirmitatibus languencium in remedium aliquod non habencium quam pro peccuniis adquirendis. Tenore presentis absolvimus, diffinimus et remittimus vobis [...] Et ulterius vos ampliori gracia prosequentes, concedimus vobis, dicto Ffrancisco, et licenciam elargimur, quod possitis licite et impune uti de cetero quamdiu vixeritis dicta arte fisice non obstantibus quod examinatus non fueritis [...] Pro huiusmodi autem remissione et concessione solvistis nobis decem florenorum auri Aragonie [...]».

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Jordi i González - Gómez Caamaño (1968), "Mujeres y varones médicos por ...", pp. 147 i 151
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).