MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc5920 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1903, f. 61r

Publicació de la fitxa: 2020-11-07
Darrera modificació: 2021-01-11
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Concessió
Per unitat productora:Reial

Matèria

DonesMetgessa

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1903, f. 61r
Òlim:Gratiarum 14.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:15 agost 1392
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Joan I absol Francesca, vídua de Berenguer Satorre, mariner de Barcelona, per exercir la medicina i la cirurgia a Barcelona sense haver estat examinada ni tenir llicència, tal com dicten les constitucions de Catalunya, fets pels quals ha estat denunciada, empresonada i després alliberada sota fiança. La beneficària paga a la tresoreria reial 10 florins d'or d'Aragó per a obtenir aquesta absolució.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Francesca (vídua de Berenguer Satorre) (fl. 1392 – 1394) - beneficiari

Text

Transcripció:«Pro Ffrancisca, uxore Berengarii Torre, quondam, marinerii Barchinone. — Nos, Johannes, Dei gratia rex Aragonum et cetera. Attendentes quod vos, Ffrancisca, uxorem Berengarii Torre, quondam, marinerii, civis Barchinone, fuisse delatam quod usa fuistis et utimini in dicta civitate Barchinone, palam, publice et indifferenter, arte fisice et cirurgie contra constituciones Cathalonie generales prohibentes quoscumque uti arte predicta non prehabentibus debita examinacione et eciam approbacione, quod redundabat in maximum perjudicium rei publice et periculum corporum hominum, pro quibus capta fuistis, detenta et postea sub certa tradita manuleute. Nunc autem pro parte vestra nobis fuit humiliter supplicatum ut in predictis erga vos dignaremur nos gerere graciose. Idcirco, cum presenti carta nostra perpetuo valitura, absolvimus, diffinimus, remitimus et relaxamus vobis, memorate Ffrancisce, perpetuo, omnem accionem, questionem, peticionem et demandam, et omnem penam civilem et criminalem, quam contra vos seu bona vestra possemus nos seu officiales nostri facere proponere vel movere aut eciam infligere ratione predicta [...]».

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Jordi i González - Gómez Caamaño (1968), "Mujeres y varones médicos por ...", pp. 147-148
Guaita i Jiménez (2010), Dona i medicina a la Corona ..., p. 92
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).