MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc59 (11 / maig / 2024)

València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials – reg. 2643

Publicació de la fitxa: 2015-02-24
Darrera modificació: 2020-08-16
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

AnatomiaÀrabAstronomiaCirurgiaCirurgiàEnciclopedismeFarmacologiaGramàticaLiteraturaLlibresLògicaMedicinaReligióRetòricaTraduccionsValència

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials
Signatura:reg. 2643
Òlim:Jaume Mestre, Llibre de notes (notal) de 1399.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:24 març 1399
Lloc:València

Contingut

Regest

Inventari dels béns de Francesc Moliner, cirurgià, ciutadà de València. Tornat a copiar sota la data 14-VI-1399 del mateix protocol. Un i altre cancel·lats.
Persones relacionades
1. Francesc Moliner (m. 1399) - posseïdor de llibres
2. Jaume Mestre (fl. 1383 – 1406) - notari

Text

Llibres
1. Bru de Longobucco, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, un libre de cirurgia, appellat Bru, de pergamins, a dos corondells, ab cubertes de fust”.
Observacions:Possiblement en català.
3. Ricard l'Anglès, Anatomia, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, un libre de paper, scrit a dos corondells, ab cubertes verts de aluda, appellat Notomia de Galièn”.
Observacions:Possiblement en català.
8. Odó de Meung, Macer (pseudo), Llibre de les virtuts de les herbes
Text:“Ítem, altre libre de medecina, scrit en paper, a dos corondells, ab cubertes de aluda blanques, appellat Erbolari o De propietats de les erbes”.
Observacions:Possiblement en català. L'obra de Mateu Plateari, Liber de simplici medicina fou coneguda també com Herbier, Arbolayre o Herbarium en les traduccions franceses (Saunier (1993), «Le pauvre malade» dans le ..., p. 155), i també circulà en català.
11. Anònim, Comentari I a la Isagoge de Johannitius, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, un libre de medecina en paper, scrit a dos colondells, que comença en vermell: «Medecina és departida en dues parts, ço és, en teòrica e en pràtica»; e segueix-se: «Lo metge, com entre tots los corsos lo cors humà, axí per pròpria enpressió» etc. Ab cubertes grog<u>es de aluda”.
Observacions:Podria ser una traducció de TK 311: «Cum inter omnia animalia humanum corpus...» (Glose super Johannitium in Ysagogis).
13. Al-Rāzī, Llibre d'Almansor, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, altre libre de medicina, en paper, de forma de un full, ab cubertes blanques de aluda, transladat de sarraïnesch en latí per mestre Girart de Carmona”.
Observacions:Possiblement en català. Pel perfil de la biblioteca, pot ser el De ingenio sanitatis de Galè, el Canon d'Avicenna o el Liber Almansoris de Rasís, tots tres amb circulació en català. Només el testimoni conservat d'aquest darrer porta aquesta al·lusió al traductor: «Ascí comensa lo libre qui és dit Almassor, trasladat per mestre Galièn [sic] de Cremona en Tolèdol d'aràbic en latín» (BnF Esp. 212, f. 112rb).
16. Pere Hispà, Tresor de pobres, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, un libre, vell, de paper, en forma mijana, appellat Tresor de pobres”.
Observacions:Possiblement en català.
20. Teodoric Borgognoni, Cirurgia, Traductor: Guillem Corretger
Text:“Ítem, altre libre de paper, a dos colondells, de forma d'un full, ab cubertes vermelles sobre fust, ab quatre gafets, appellat Tederich, en romanç, esplanat per En Guillem Correger”.
Observacions:També dos exemplars més, aparentment en llatí (6-7).
28. Lanfranc de Milà, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, un libre de paper, ab cubertes blaves, a dos corondells, appellat E[le]nfranch”.
Observacions:Possiblement en català.

Observacions

Biblioteca de 29 volums, en llatí, català i àrab.

Altres llibres, en llatí: Compendium medicine, de Gilbert l'Anglès (2); De urinis, de Gil de Corbeil (5); Tederich menor [=Teodoric Borgognoni, Chirurgia] (6); “troç de Tederich major e dins aquell matex ha quatre qüerns de paper d'altres obres de medecina” [=Teodorico Borgognoni, Chirurgia] (7); «un libre de cirurgia appellat Rotlà» [=Roland de Parma, Chirurgia] (12); «altre libre de paper... que appar de proprietats de diverses coses» [=Bartomeu l'Anglès, De proprietatibus rerum?] (19); Gramàtica de Pere de les Vinyes [Pier delle Vigne]; un llibre d'epístoles poètiques, potser del mateix; un llibre de retòrica; i altres no identificables. --- En àrab: «Libre de secrets de Ecubacari de Mafomat, aràbich», en àrab (4).

Indexats els que són sens dubte en català (11 i 20) i els que ho podrien ser atès el perfil de la biblioteca. Potser s'hi podrien sumar aquests altres: «libre de medecina... appellat Antitotari» [=Antidotari de Nicolau de Salern? d'Arnau de Vilanova?] (9); «libret xich, vell, de paper, appellat Estralabi» [Astrolabi] (15); i «un altre libre de cirurgia» [de Guillem de Saliceto?] (29).

Altres objectes notables: «Ítem, un altre cofre vermell, pisà, estanyat, en lo qual són estades atrobades les coses següents: Primerament, dues taules dels XII signes; ítem, dues altres taules de anatomia e dels signes...».

Bibliografia

Edicions:Mandingorra Llavata (1989), Leer en la Valencia del ..., pp. 193-195, § 94 (només llibres)
Citacions:Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., ad indicem
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).