MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc5885 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2311/1, f. 3v

Publicació de la fitxa: 2020-11-01
Darrera modificació: 2022-07-29
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Rendició de comptes
Per unitat productora:Reial

Matèria

BarberTripulació

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)Milà (senyoria/ducat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 2311/1, f. 3v
Òlim:Marina de guerra (Llibre de comptes de l'escrivà de la taula de les armades reials Dalmau Planes, 1372).

Data i lloc

Datació:expressa
Data:9 abril 1372
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Dalmau Planes, escrivà de la taula d'acordament de l'armada reial, paga, a la platja de Barcelona, el sou de tres mesos (els dos anteriors i el mes següent) als individus enrolats a la galera Sant Antoni i Santa Clara, capitanejada per Olf de Pròxida, entre els quals consta com a «barber» (metge) Beneittu de Penacals («Bendito Palacaus»), de Càller. Per tres mesos, li són pagats 12 lliures i 10 sous b., l'equivalent de 6 lliures i 5 sous mallorquins per mes.
Persones relacionades
1. Dalmau Sesplanes (m. 1383) - atorgant
2. Beneittu de Penacal (fl. 1370 – 1380) - acordat/enrolat
3. Olf de Pròixida (m. 1381) - esmentat

Observacions

La paga es fa amb moneda de compte mallorquina per manament de l'almirall. Correspon als dos mesos anteriors i al mes següent a la data (f. 3r). Aquesta galera havia estat acordada a Mallorca a sou de mallorquins, i va partir el 13/09/1371 amb l'estol capitanejat per Olf de Pròxida que va anar fins al port d'Olius (s'Olius, Santa Cristina d'Aro?), però la galera va tornar a Barcelona amb el capità, que era malalt, el 8/04/1372 (f. 2v). Mentre l'estol passava a Sardenya sota el comandament de Berenguer Carròs, la galera es va quedar a Barcelona amb el capità malalt i, un cop feta la paga, partí [cap a Gènova] amb els ambaixadors que el rei Pere III enviava al senyor de Milà per a tractar el matrimoni de l'infant Joan, duc de Girona, que no es va arribar a realitzar. Se'n va fer la revista o «cerca» abans de partir el dia 11/04/1372 (f. 3r). Es conserva el registre d'aquesta revista, a Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2346/1, plec 3, f. [1v] – Revista de galeres, Reial – 11 abril 1372.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).