MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc5850 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 506, f. 22r

Publicació de la fitxa: 2020-10-23
Darrera modificació: 2020-10-23
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Tresoreria
Per unitat productora:Reial

Matèria

DonesInfantaSalut/malaltiaDida/nodrissaPagament

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 506, f. 22r
Òlim:Llibre de la dispenseria de Sibil·la de Fortià (dispenser: Francesc Desblada).

Data i lloc

Datació:estimada
Data: febrer 1377
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

El tresorer de Sibil·la de Fortià paga 66 ss b. a Margalida, esposa de Pere Xeménez, porter del rei, per haver alletat alguns dies Isabel, filla d'aquesta noble i del rei Pere III el Cerimoniós, mentre la dida [Caterina Miquel] era malalta (àpoca del notari Berenguer Vallossera, 16/02/1377).
Persones relacionades
1. Sibil·la de Fortià (c. 1350 – 1406) - ordenant
2. Margalida (esposa de Pere Xeménez) (fl. 1377) - beneficiari
3. Caterina Miquel (fl. 1377 – 1392) - esmentat
4. Berenguer Vallossera (fl. 1377 – 1381) - notari

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Roca (1928), "La reyna empordanesa", p. 22
Boscolo (1970), Sibila di Fortià, regina ..., [p. 32 de la trad. cat.]
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).