MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc5805 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 510, f. 62r

Publicació de la fitxa: 2020-10-14
Darrera modificació: 2020-10-15
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Tresoreria
Per unitat productora:Reial

Matèria

DonesDida/nodrissaPagamentReina

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 510, f. 62r
Òlim:Tresoreria de la reina Sibil·la de Fortià.

Data i lloc

Datació:expressa
Data: gener 1381
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Llengua

Català

Contingut

Regest

El tresorer de la reina Sibil·la de Fortià paga a diverses dones al servei de la reina, entre les quals Caterina, nodrissa de la infanta Isabel, per la seva alimentació del mes de gener a la cort, que és a Saragossa («[...] a la dona Na Catherina, nodriça de la senyora infanta [...]»).
Persones relacionades
1. Sibil·la de Fortià (c. 1350 – 1406) - ordenant
2. Caterina Miquel (fl. 1377 – 1392) - beneficiari

Observacions

No especifica la quantitat que correspon a cadascuna de les dones implicades. La «madona Ffloreta» inclosa en l'assentament no pot ser, pel tractament d'alta categoria social emprat, la metgessa jueva Floreta (esposa de Jucef Sanoga) (fl. 1374 – 1381), sinó Agnès Floreta, de Castelló d'Empúries, o la seva filla, que era dama de Francesca de Fortià, mare de la reina (Roca 1928: 98).

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Roca (1928), "La reyna empordanesa", p. 98 ("madona Agnès Floreta, de Castelló d'Empúries", sense citar aquest document)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).