MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc5775 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – 38/12, ff. 102v-104r

Publicació de la fitxa: 2020-10-10
Darrera modificació: 2021-12-29
Bases de dades:MedCat
Fons:Antoni Cardoner

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Protesta
Per unitat productora:Notarial

Matèria

DonesJueusMala praxiMetgessa

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:38/12, ff. 102v-104r
Òlim:Llibre comú del notari Francesc de Pujol, del 19/04/1388 al 20/11/1388.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:15 juliol 1388
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Joan Tortosa, ciutadà de Barcelona, protesta al batlle de Barcelona el trasllat, a instància de la reina Violant de Bar, de la metgessa jueva Reginó, fins ara empresonada pel batlle, a l'aljama perquè sigui jutjada segons les lleis jueves. La jueva és acusada d'haver provocat la mort de Violant, esclava del reclamant, amb emplastres i altres medicaments.
Persones relacionades
1. Joan Tortosa (fl. 1388) - atorgant
2. Reginó (metgessa) (fl. 1388) - acusat
3. Francesc de Pujol (fl. 1371 – 1410) - notari

Text

Transcripció:«[...] Com vós, honrat senyor En Thomàs Çacosta, batlle de Barcelona, tengats presa una juÿa appellada Reginó, no ten solament a instàncie [...] e requesta d'En Johan Tortosa, ciutadà de Barcelona, per rahó com la dita Reginó ha morta de fet una sclava appellada Violant, del dit Johan, ab emplaustres e altres medacines que la dita juÿa ha fetes a la dita sclava [...] E vós, honrat batlle, d'aquella no hajats presa idònea caució ne seguretat per lo interès del dit Johan Tortosa, segons que per constitucions generals de Catalunya e privilegis de la ciutat de Barcelona fer devíets, com en lo començament del dit vostre offici hajats jurat de observar e tenir aquelles constitucions e privilegis, e com, perlant ab vostra honor, vós contra aquelles hajats fet, e açò en molt gran prejudici e dampnatge del dit Johan Tortosa. Emperamordaçò, lo dit Johan requer-vos, honrat batle, instantment, que la dita juÿa en la presó de fet tornets ho en altra manera d'ella idòneament vos assegurets, segons que per les dites constitucions e privilegis de Barcelona sots tengut e fer devets [...]».

Observacions

No es diu explícitament que Reginó fos metgessa ni que tingués llicència per a exercir la medicina. La intervenció de la reina no indica que Reginó estigués al seu servei, com s'ha suposat (Cardoner 1949; Guaita 2012), sinó que és d'ofici, per fer complir els drets de jurisdicció sobre els jueus que té l'aljama (Jáuregui 2017). La reina actua amb poders de lloctinent general.

Bibliografia

Edicions:Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., pp. 208-212, doc. 37
Citacions:Cardoner i Planas (1949), "Seis mujeres hebreas practicando ...", p. 445
Guaita i Jiménez (2010), Dona i medicina a la Corona ..., p. 102
Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., pp. 94-96
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).