MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc5768 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1660, f. 85r

Publicació de la fitxa: 2020-10-09
Darrera modificació: 2020-10-11
Bases de dades:MedCat
Fons:Antoni Cardoner
Altres

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

DonesInfantaLlevadora/comarePartReina

Llocs / territoris

Territoris:Castella-Lleó (regne)València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1660, f. 85r
Òlim:Comune sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 12

Data i lloc

Datació:expressa
Data:2 gener 1381
Lloc:Barcelona

Llengua

Castellà

Contingut

Regest

L'infant Joan, duc de Girona, contesta una carta a la seva germana Elionor, reina de Castella, alegrant-se de saber que acaba de tenir un fill i que el part ha anat bé, li demana per la salut del rei [Joan I] de Castella i el seu altre fill comú, i li comunica que ell, la duquessa [Violant de Bar] i la infanta [Joana] es troben bé. El motiu de la missiva, però, és demanar-li que, tan aviat com pugui, faci venir la llevadora Bonadada [de Tovià] («Na Bonanada, madrina»), que ara és al seu servei a Castella i la duquessa la necessita per a un pròxim part. A més, li comunica que, com que ha sabut que el rei de Castella pateix de mal de pedra, i ell també l'havia patit fa temps, un físic seu, [Guillem Tomàs], li havia fet un medicament fa sis anys o més i si el rei vol que l'hi trameti, ho farà.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Elionor d'Aragó (1358 – 1382) - destinatari
3. Bonanada de Tovià (fl. 1364 – 1396) - beneficiari
4. Violant de Bar (c. 1365 – 1431) - esmentat
5. Joan I de Castella (1358 – 1390) - esmentat
6. Guillem Tomàs (fl. 1376 – 1384) - esmentat

Observacions

Vegeu Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1659, f. 138r – Lletra, Reial – 22 setembre 1380. El part que s'esperava era el de la infanta Violant d'Aragó (1381 – 1442), esdevingut l'11/08/1381 (Roca 1929: 127-128). El que ha tingut la reina Elionor és el de Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416). Malgrat la suposició de Cardoner (1949), assumida per la crítica posterior, Bonanada no era jueva.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 126 i 220
Cardoner i Planas (1949), "Seis mujeres hebreas practicando ...", p. 443 ("llamada Bonanada [lo que nos hace presumir su condición de hebrea]... supuesta judía")
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).