MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc5766 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1582, f. 65rv

Publicació de la fitxa: 2020-10-09
Darrera modificació: 2020-10-10
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

DonesFamiliar/domèsticInfantInfantaLlevadora/comareMàgiaPartReina

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1582, f. 65rv
Òlim:Varia Reginae Elionoris 21

Data i lloc

Datació:expressa
Data:6 octubre 1373
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Elionor de Sicília mana al seu fill, l'infant Joan, duc de Girona, que alliberi Bonanada [de Tovià], llevadora de la seva casa («Na Bonanada, madrina feel de casa nostra»), que ell ha fet empresonar fent cas d'unes acusacions de fetilleria proferides per una dona de mala fama segons les quals, pagada per la infanta [Beatriu?] de Portugal, hauria mort, des de València, la infanta [Joana] de França, a Besiers, promesa de l'infant, i que deixi de creure, com fa la gent simple, que es pot matar a distància amb aquestes arts. Elionor informa que ha confiat la seva persona durant molt de temps a aquesta llevadora, que aquesta té un violari concedit per ella, que havia servit Mata d'Armanyac i que ha d'assistir el pròxim part de la infanta Joana, comtessa d'Empúries. Bonanada havia escrit una carta a la reina demanant el seu ajut.
Persones relacionades
1. Elionor de Sicília (1325 – 1375) - atorgant
2. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - destinatari
3. Bonanada de Tovià (fl. 1364 – 1396) - beneficiari
4. Mata d'Armanyac (1347 – 1378) - esmentat
5. Joana d'Aragó (1344 – 1384) - esmentat

Observacions

Aquesta carta de la reina està datada l'endemà d'una carta del rei Pere III el Cerimoniós al seu hereu en els mateixos termes, tots dos alarmats per la credulitat del seu fill, que és registrada a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1238, f. 44r – Manament, Reial – 5 octubre 1373.

Bibliografia

Edicions:Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 372-373
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cardoner i Planas (1971), "Personajes de alcurnia y ...", p. 7
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).