MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc559 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 140, f. 119r

Publicació de la fitxa: 2018-11-06
Darrera modificació: 2023-11-24
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Jordi Bossoms
Procedència:bibliografia

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

AlmogàversFamiliar/domèsticFísicLlibresMestreMonestirReligió

Llocs / territoris

Territoris:Grècia
Localitats:Mont Atos

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 140, f. 119r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:1 juliol 1308
Lloc:València

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Jaume II manifesta a Arnau de Vilanova que, a precs seus, ha recomanat als seus oficials i soldats i a les gents de la companyia catalana d'almogàvers destacats a Grècia que no molestin ni infereixin danys als monjos del monestir de Sant Atanasi i dels altres monestirs del Mont Athos. Li demana així mateix que li envïi aviat la seva nova obra Speculum Medicinae per mitjà del seu missatger prometent-li que no donarà a conèixer el contingut del llibre a ningú sense el permís previ i explícit de l'autor si no és a Martí de Caliga rubea (Calça roja), metge reial, en benefici de la pròpia salut del monarca.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 217, doc. 169
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - remitent
2. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - destinatari
3. Martí de Calça-roja (fl. 1304 – 1338) - beneficiari

Text

Transcripció:«Venerabili et prudenti viro magistro Arnaldo de Vilanova, phisico, consiliario et familiari suo dilecto, salutem et dilectionem.
Litteram vestram recepimus iuxta quam quarea credentia vestra est quod esset Altissimob gratum si gentes nostras in partibus Romanie agentes, ne monachis Monasterii Sancti Anthanasiic in Monte Sancto de habitationibusd Romanie inferrent molestias, compesceremus, comparente in presentia nostra altero ex illis duobus monachis monasterii supradicti in littera vestra contentis, rescriptum nostrum ei concessimus per quod expresse mandamus militibus et peditibus naturalibus nostris in partibus Romanie degentibus necnon devotos et amicos nostros rogamus ne monasterio supradicto seu adiacentibus suis, monachis, familiis aut aliis bonis suis dampnum inferant, molestiam seu gravamen. Immo, tam Dei intuitu quam nostri contemplatione illos sub protectione sua recipiant comendatos.
Ceterum recolimus nuper vobis precando scripsisse per litteras quas vobis dilectus consiliarius et magister rationalis curie nostre Petrus Boyl debuit presentare ut ad nos novellum opus per vos conditum Medicine Speculum nuncupatum, pro conservatione salutis nostree mittere deberetis. Sane quare ignoratur a nobis utrum dicte littere ad vos pervenerint, prudentiam vestram iterato precamur quatenus opus predictum seu Speculum Medicine ad nos pro conservatione nostre salutis, quam, ut tenemus certissime, tenere cupitis, per fidum vestrum nuntium, sublato more dispendio, transmittatis, scituri nos opus ipsum neminih comunicaturos nisi, previo consensu vestro, magistro Martino de Caliga Rubea, nostro phisico, id pandamus, qui de salute et sanitate corporis nostri sollicitam curam gerit. Rescribatis igitur nobis super hiis vestre continuo voluntatis intentum.
Datum Valentie, kalendisi julii, anno Domini Mº CCCº octavo.
Bernardus de Aversone, mandato regio facto per magistrum Martinum de Caliga Rubea.»
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 217, doc. 169
Llibres
Arnau de Vilanova, Speculum medicine

Observacions

La instància de mestre Arnau, avui perduda, fou portada al monarca per dos monjos del Mont Athos. Els monjos s'endugueren l'ordre reial, a la qual fa referència el document. Pensa el P. Martí de Barcelona que d'aquesta entrevista dels monjos amb mestre Arnau, potser tinguda a Marsella, se n'originà la versió grega dels seus opuscles polèmics que ha identificat Joaquim Carreras i Artau en un manuscrit de Leningrad (AST, VIII (1932), 127-134). Cfr. P. Batllori i Joan Nadal i Cañellas, Arnaldi de Villanova Tractatus octo in graecum sermonem versi.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 217, doc. 169

Bibliografia

Edicions:Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., II, pàg. 876-877, doc. 554
Rubió i Lluch - Nicolau d'Olwer (1907), "Cartes literàries del segle XIV", pàg. 40-41
Citacions:Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 217, doc. 169
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", pàg. 126, doc. 145
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", pàg. 283, doc. 102
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., I, pàg. 45-46, doc. XXXVI
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).