MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc5237 (22 / November / 2024)

València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials – vol. 2414, ff. 122v-123r

Publicació de la fitxa: 2022-02-11
Darrera modificació: 2022-02-11
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:CompravendaÀpoca
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Apotecari/especierCompravendaDonesEsclausMercaderPagamentTàrtar

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials
Signatura:vol. 2414, ff. 122v-123r
Òlim:Vicent Saera, notari de València. Llibre de notes (notal) de 1413.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:23 febrer 1413
Lloc:València

Contingut

Regest

Joan Armenguer, mercader de València, ven a Guillem Esteve, apotecari de la mateixa ciutat, una esclava tàrtara anomenada Margarida, de 35 anys, per preu de 37 ll. Diu que és de justa guerra. Parla del dret d'evicció. Hi ha àpoca.
Persones relacionades
1. Joan Armenguer (fl. 1419) - venedor
2. Guillem Esteve (fl. 1396 – 1437) - comprador
3. Margarida (esclava de Guillem Esteve) (fl. 1413) - esmentat
4. Vicent Saera (fl. s. XV-1) - notari
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).