MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc50 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1665, f. 95v

Publicació de la fitxa: 2013-11-25
Darrera modificació: 2024-02-07
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

GeografiaHistòria naturalLlibresViatges

Llocs / territoris

Territoris:Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:Perpinyà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1665, f. 95v
Òlim:Comune sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 17

Data i lloc

Datació:expressa
Data:6 gener 1382
Lloc:Girona

Llengua

Català

Contingut

Regest

L'infant Joan demana a Ramon de Perellós, vescomte de Roda, el llibre de fra Odorico amb els altres que Guillem Sedacer havia empenyorat a Perpinyà.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Ramon de Perellós (c. 1350 – post 1419) - intermediari
3. Guillem Sedasser (fl. 1377 – 1383) - posseïdor de llibres
4. Guillem Negre (fl. 1382) - esmentat
5. Francesc Despuig (fl. 1382) - esmentat

Text

Transcripció:«Vezcomte, nós, ab altra letra nostra translat de la qual vos trametem dins aquesta, manam a·n Guillem Negre, de la nostra dispenseria, que us liura encontinent e de fet .XL. florins per la rahó en aquella contenguda. On volem e us manam que dels dits .XL. florins quitets los libres e altres coses que frare Guillem Sedacer ha enpenyorades aquí en la vila de Perpinyà, e que aquells e aquelles nos trametats mantinent. En cas, emperò, que·l dit Guillem no us liuràs los dits .XL. florins, nós ab la present manam a nostre portantveus en aqueys comdats que·n faça encontinent e de fet exequció en sos béns. E enviats-nos, axí meteix, lo libre de frare Oderich ab los dessusdits ensemps. E fets-nos venir frare Francesch Dezpuig, e enviats-lo·ns mantinent ab una bèstia de loguer, la qual nós farem açí complidament pagar de la messió que feta haurà e de son loguer. Dada ut supra [=en Gerona, sots nostre segell secret, a .VI. dies de gener de l'any .M.CCC.LXXXII. — Primogenitus]. — Idem [=Dominus dux mandavit mihi Petro de Tarrega]. — Dirigitur viçecomiti Rode». [Al marge esq.]: «Idem [=Non est de iure sigilli]».
Llibres
Odorico da Pordenone, Itinerarium

Observacions

Hem revisat i completat la transcripció de Rubió.
La carta a Guillem Negre, en la qual li és ordenat d'avançar els diners amb es propis, si calgués, però no s'hi expressa el motiu de l'operació, és registrada immediatament abans (f. 95v).
Joan prestava els seus llibres a Guillem Sedasser, i aquest potser era el cas del d'Odorico.

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. 299, núm. CCCXXVI
Golubovich (1906-1927), Biblioteca bio-bibliografica ..., vol. 3, p. 393, extret de Rubió
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Barthélemy (2002), La Sedacina ou l'Œuvre au crible ..., vol. 1, pp. 29 (on expressa dubtes sobre el posseïdor del llibre) i 31
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).