MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc49 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1745, f. 86v

Publicació de la fitxa: 2013-11-25
Darrera modificació: 2024-02-07
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Vària
Per unitat productora:Reial

Matèria

GeografiaHistòria naturalLlibresViatges

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)Xipre (regne/illa)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1745, f. 86v
Òlim:Curie sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 12

Data i lloc

Datació:expressa
Data:18 maig 1378
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Contingut

Regest

L'infant Joan agraeix a Ramon de Perellós, vescomte de Roda, la tramesa del llibre de fra Odorico que li ha portat de Xipre, i d'un capell i d'un arc turcs.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Ramon de Perellós (c. 1350 – post 1419) - posseïdor de llibres
3. Ferrando Munyós (fl. 1378) - intermediari
4. Pere II de Xipre (c. 1354/1357 – 1382) - esmentat

Text

Transcripció:«Lo primogènit. — Veçcomte, vostra letra havem reebuda, e lo libre de frare Odorich e·l capell e l'arch turquès que per Ferrando Munyoç, cambrer nostre, trameses nos havets, la qual cosa molt vos grahïm e especialment car en lo dit libre ha més coses e mils proceents que en l'altre d'aquell meteix frare que ja havíem, pregants-vos que, tota vegada que trobets d'aytals coses estranyes con les dessús espressades, nos n'ajats, e fer-nos n'ets agradable servey. E noresmenys, que façats ab acabament que aqueix hom del rey de Xipre nos aport sens triga ço que·l dit rey, segons que·ns havets significat, nos envie per ell. — Dada ut supra [=en Çaragoça, sots nostre segell secret, a .XVIII. dies de maig de l'any .M.CCC.LXXVIII. — Primogenitus]. — Idem [=Dominus dux mandavit mihi Petro de Tarrega]. — Fuit directa vicecomiti Rode». [Al marge esq.: «Idem [=Non est de iure sigilli»].
Llibres
Odorico da Pordenone, Itinerarium
Observacions:L'infant Joan es refereix, molt probablement, a les dues redaccions llatines de l'obra.

Observacions

Hem revisat i completat l'edició de Rubió. Vegeu també:
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1812, f. 69r – Manament, Reial – 20 març 1378
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1744, f. 134v – Manament, Reial – 23 març 1378

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 274-275, núm. CCXCVI
Golubovich (1906-1927), Biblioteca bio-bibliografica ..., vol. 3, pp. 392-393, extret de Rubió
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 241
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).