MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc487 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – 23/15, ff. 22v-28v

Publicació de la fitxa: 2019-03-06
Darrera modificació: 2024-10-15
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:CompravendaInventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Apotecari/especierDonesFarmacologiaLlibres

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:23/15, ff. 22v-28v
Òlim:Francesc de Ladernosa, Tricesimum secundum capibrevium, de 4/05/1364 a 4/12/1364

Data i lloc

Datació:expressa
Data:30 maig 1364
Lloc:Barcelona

Llengua

Català – Llatí

Contingut

Regest

Venda del contingut de l'obrador de l'apotecari Guillem Metge, situat al carrer dels Apotecaris de Barcelona, efectuada per la seva vídua, Agnès (pares de l'escrivà reial i escriptor Bernat Metge), ara esposa de Ferrer Saiol, secretari de la reina. El comprador és el també apotecari de la ciutat Llorenç Bassa, el qual havia estat aprenent del difunt i després havia treballat a l'obrador, que Agnès li havia llogat al quedar vídua. L'acta de venda conté el trasllat d'un inventari dels medicaments i de l'utillatge de l'obrador, amb l'estimació corresponent, que els contractants havien encomanat als apotecaris de Barcelona Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat. Els medicaments són valorats en 375 lliures i òbol, i l'utillatge en 77 lliures, 5 sous i 6 diners, que fan un total de 452 lliures, 5 sous, 6 diners i òbol.
Persones relacionades
1. Guillem Metge (m. 1358) - posseïdor de béns
2. Agnès Metge (fl. 1348 – 1364) - venedor
3. Llorenç Bassa (fl. 1339 – 1404) - comprador
4. Ferrer Saiol (fl. 1349 - 1385) - esmentat
5. Miquel Tosell (fl. 1350 – 1390) - estimador
6. Berenguer Duran (fl. 1361 – 1390) - estimador
7. Vicenç (I) Bonanat (fl. 1357 – 1382) - estimador
8. Francesc de Ladernosa (fl. 1355 – 1389) - notari

Observacions

Entre els medicaments («coses medicinals») s'inventarien raimes de paper de Xàtiva i llombard. Entre l'utillatge («aparellaments»), «dues gàbies de tenir canalla» (f. 26v, Aurora 52), que Olivar i Riquer assimilen a caminadors però que més aviat semblen parcs per tenir-hi els infants; «pots de València», «pots de València de forma menor», «pots de València migans» (íbid.); «pots de Domàs» (f. 27r, Aurora 53); «Ítem, unes sinònimes de Simon Genovès, .XXV. ss -- Ítem, .I. antidotari de mestre Arnau de Vilanova, .XX. ss -- Ítem, .I. antidotari de paper, .VIII. ss» (íbid.); «.I. còmter de fust», «.XIII. pots verts de València», «un pot pintat d'esta terra» (íbid.); etc.

Bibliografia

Edicions:Olivar i Daydí (1950), La vajilla de madera y la ..., pp. 40-41, núm. 46 (fragment) ("Antidotari de Papa", atribuint-lo a Arnau de Vilanova)
Olivar (1983), "Noves precisions sobre la ...", pp. 74-84
Reproduccions:Aurora (imatges 44-56)
Citacions:Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, p. *218, núm. 8 ("Antidotari de Papa", atribuint-lo a Arnau de Vilanova)
Jordi i González (1984), "Bibliotecas de boticarios ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).