MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc440 (22 / November / 2024)

Cervera - Arxiu Comarcal de la Segarra - Administració local: Cervera – 220-30-T1-8, ff. 34rv, 36r-37v i 38v-39r

Publicació de la fitxa: 2020-09-13
Darrera modificació: 2023-01-24
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Contracte
Per unitat productora:Municipal

Matèria

AstròlegContracteFísicMestreMestre de gramàticaMetge municipal

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Cervera

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Cervera - Arxiu Comarcal de la Segarra - Administració local: Cervera
Signatura:220-30-T1-8, ff. 34rv, 36r-37v i 38v-39r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:20 juny 1372
Lloc:Cervera

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Els paers i el consell de la vila de Cervera negocien un contracte amb el físic i astròleg Bartomeu de Tresbens per tal que aquest s'hi trasllade a exercir la medicina i a regir l'escola de gramàtica i lògica. Després de diversos encontres, les negociacions fracassen.
Persones relacionades
1. Bartomeu de Tresbens (fl. ante 1295 – 1375) - beneficiari
2. Pere d' Isovals (fl. 1355 – 1384) - esmentat
3. Berenguer Sabater (fl. 1372 – 1380) - esmentat

Text

Transcripció:[f. 34rv]

«Die veneris, intitulata .XXXª. die mensis julii, anno a Nativitate Domini .Mº.CCC.LXX. secundo, foren en l'obrador d'En Guillem Lambart, a Conseyll, los pahers, conseyllers [a la llista següent marcats amb el signe 9, 'con', i aquí amb asterisc] e prohòmens dejús scrits:

Ramon Part, Guillem Lambart, Pere Taylada, pahers. || *Berenguer de Cardona, *Dalmau Zacirera, Bernat Desvall, Bernat Laurador, *Guillem Puyalt, *Pericó des Castell, | *Arnau de Riudoveylles, Andreu Cavalera, Pere Bugaresa, Ffrancesch des Archs, *Berenguer de Mecina, Berenguer Serra, | Pere de Muntpahó, Ramon Vergós, Ramon de Rochafort, Anthoni Vilar, Pere Gilabert, *Ramon Dan, | Jacme Ferrer, notari, Bernat de Caneles, savi [en dret], *Barthomeu Ripoll, Ramon Martí.

E fo proposat en Conseyll per los dits pahers que azí en la vila no ha degun metge ne axí matex hinc ha persona qui lige e tinge escoles. E ara azí ha vengut .I. metge, a qui dien En Berenguer Zabater, qui volenter se aturarà zí e legirà de gramàtica e de lògica, si la vila li vol dar cascun any .XV. libres e fer-li franquesa de quèstia, d'ost, de cavalcada e de obra, e que li don aquesta pensió a cert temps, él aturarà volenter. E com los pahers de azò sens conseyll no ajan poder, per zo pregaren al Conseyll que acordàs què farien sobre aquest feit.

E axí matex fo proposat per los dits pahers que los síndichs que són a Barcelona han feit saber que maestre Bathomeu de Tresbens és a Barcelona, e si hom li dave pensió suficient que venrie azí estar, per què pregaren al Conseyll que acort què faran sobre aquest feit.

E sobre azò lo Conseyll acordà que com sie necesitat, per obs dels inffants, aver maestre de [canc. scoles i interliniat:] lògica e de gramàtica, e axí matex de haver metge, que si maestre Berenguer vol azí aturar a .X. libres de pensió, que la li donen; si no, que li donen .XV. libres e que li fazen la ffranquesa damunt dita, la qual pensió [f. 34v] li donen a·quell temps que ab ell se poran havenir. E prometeren haver per ferm zo que ells faran, dona[n]t los poder de obligar los béns de la universitat [interliniat: e lurs], e de azò los feren sindicat.

[...]

[f. 36rv]

Dicmenge, a .XXVI. del mes de setembre, foren en l'obrador de la scrivania de mi, Pere Tous, notari, a Conseyll, los pahers, conseyllers [a la llista següent marcats amb el signe 9, 'con', i aquí amb asterisc] e prohòmens dejús scrits:

Guillem Lambart, Pere Taylada, [pahers]. || Arnau de Mecina, *Berenguer de Cardona, Guillem d'Agramuntell, *Arnau de Riudoveylles, *Berenguer d'Escales, Jacme Moxó, Pere Castelet, Ffrancesch de Comambla, *Guillem Puyalt, Pere de Canet, Barthomeu de Muntbrió, | Berenguer Gilabert, Bernat des Canós, Ramon de Rochafort, [canc.: Pere Ripoll], *Barthomeu Ripoll, *Ramon Dan, *Miquell Cardona, *Pere de Fontanet, Berenguer de Vergós, Bernat de Menresa, Ramon Martí, *Felip Ferrer, | *Berenguer Presó.

E fo proposat en Conseyll per los dits pahers que ells han reebuda una letra dels prohòmens que són a Barcelona continent en acabament, que havien tractat ab maestre Barthomeu de .III.bens que se'n vingués estar azí en la vila a praticar de sa art de medecina, enperò que a la fi avie a costar .L. libres, les quals volie que li fosen dades per .XV. anys o de sa vida, e encara franquesa de quèstia e de comú, de ost e de cavalcada e de obres de murs e de vals e de tota altra cosa, e encara que li donen alberch franch. E, axí matex, que tractament era estat feit entre ells e En Berenguer Moxó, que la vila que relexàs al dit Berenguer Moxó tot zo que degués tro al dia de huy, e de azí avant que contribuhís axí com .I. altri singular, segons que azò e altres cosses en la dita letra e en una altra per lo feit del dit en Berenguer Moxó tramesa largament se conté. On, con los pahers dels [f. 36v] dits feits no puxen ne vuyllen res fer sens conseyll, pregaren al Conseyll que sobre los dits feits acordasen què porien fer.

[...]

Sobre lo feit de maestre Barthomeu de .III.esbens fo acordat que, com aquesta sie una de les notables viles de Cathalunya e estige fort mal sen un sollemniall metge e, segons fama, lo dit maestre Barthomeu sie bon metge e gran astròlech, per zo, lo Conseyll acordà que sie respost als prohòmens nostres qui són a Barcelona que ells pratiquen ab lo dit maestre Barthomeu que la universitat, entre totes cosses, li aja a dar .L. libres e no més, e fer franch de quèstia, de host, de cavalcada [e] de obres de murs e de valls. E en cas que àls no s'i puxe fer, que de pensió .L. libres e loguer d'alberch, [canc.: li donen] franch. E aquesta pensió li donen a .X. anys e si àls no poden, a .XV. anys.

Dix En Berenguer de Cardona e N'Arnau de Riudoveylles que si maestre Pere d'Isovals podien haver axí prestament com aquest, que sie agut e no aquest, si ve, e maestre, si no poden haver que aquest.

Dix En Guillem Puyalt que d'aquestes coses sie hagut major conseyll.

[f. 37rv]

Dicmenge, a .III. del mes de octobre, foren en la sala de la paheria, a Conseyll, los pahers, conseyllers [a la llista següent marcats amb el signe 9, 'con', i aquí amb asterisc] e prohòmens dejús scrits:

Guillem Lambart, Pere Taylada, [pahers]. || Arnau de Mecina, [canc.: Barthomeu] *Berenguer de Cardona, Berenguer Gilabert, Berenguer de Vergós, Bernat de Caneles, Pere de Vergós, Jacme Moxó, Ffrancesch de Tàrega, | *Anthoni Tolrrà, *Guillem Puyalt, Bernat de Manresa, Guillem d'Agramuntell, Ramon de Rama, *Pere des Castell, *Arnau de Riudoveylles, Pere de Vergós, *Miquell Cardona, | *Barthomeu Ripoll, *Berenguer Presó, *Felip Ferrer, *Ffrancesch de Menresa, Nicolau de Vergós, Berenguer Serra, Guillem Tolrrà, *Barthomeu Amaldes, *Pere de Fontanet, | Bernat Candom, Berenguer Lobet, Guillem Màger, *Berenguer d'Escales, *Pere des Prat, Pere Tordera, Ffrancesch d'Enbrú, Pere Brunet.

[...]

Ítem, fo proposat en conseyll que, com en lo Conseyll pasat fos estada lesta una letra tramesa per los dits síndichs en què feit metien si volien dar pensió a maestre Barthomeu .L. libres cascun any, e fos acordat que li fos donada, segons que en l'altre Conseyll se conté, enperò, com hi agués alguna diversistat, los pahers scriviren a maestre Pere d'Isovals, lo qual ha respost que si·l volien sperar un any, que és apereyllat de venir, segons que largament en .Iª. letra per ell tramesa se conté. Per què, com [en] aquell Conseyll hi agués alguna diversitat, pla[f. 37v]gés al Conseyll que hi acordàs sàviament.

[...]

Al feit de maestre Barthomeu fo acordat per lo Conseyll que En Berenguer de Vergós, qui deu anar a Barcelona ense[m]ps ab En Pere Dan, tracte si·l porà haver a .III. o .IIII. anys, o a .V., e axí matex si·l poran haver per menys quantitat. E que de azò que·n faran que·n scrive, e lo Conseyll que s'acort.

[...]

[f. 38v]

Disapte a .XXII. del mes de octobre del dit any foren en la església dels prehïcadós de la dita vila, a Conseyll, los pahers, conseyllers [a la llista, sense marcar] e prohòmens dejús scrits:

Ramon Pere, Pere Taylada, [pahers]. || Berenguer de Cardona, Berenguer Gilabert, Pere de Vergós, Jacme de Berga, Barthomeu de Morenyà, Pere de Muntpahó, Andreu de Loberola, Guillem de Vatllòria, Jacme Ferrer, notari, Pere de Canet, notari, | Pere Castelet, Pere des Prat, Matheu Desvall, Ramon de Rochafort, Bernat Ju[n]yent, maestre Ramon Sanz, Guillem d'Agramuntell, Matheu de N'Arz, Ramon Desvilar, Guillem Zelòlim, | Bernat de Foix, Pere des Castell, Matheu Bonjoch, Pere Brunit, Andreu Tolrrà, Anthoni Tolrrà, Pere Pereylló, Arnau de Mecina,Barthomeu de Robió, | Pere Ripoll, Guillem Major, Arnau des Forn, Ramon Vidall, Pere d'Òdena, Pere Miró, Bernat Oller, Stheve Candell, Guillem Delà.

E fon lesta en Conseyll una letra d'En Berenguer de Vergós, qui era síndich a Barcelona, e axí matex uns capítolls feits per maestre Barthomeu de .III.bens, en la qual letra era contengut que En Pere Martí metria a conexenza dels prohòmens que·l Conseyll hi à elets, ab què En Jacme Conesa e En Bertran de Pinós, o la .I. d'ells, hi fasen ab ells ensenps. E axí matex del metge, que si li volen dar la pensió, zo és, .C. florins cascun any a .X. anys, que ell venrà, com pus largament en les dites letres se conté. Per què pregaren al Conseyll que acordàs què farien sobre aquest feit.

[...]

[f. 39r]

Quant al feit de maestre Barthomeu de Tresbens, fo acordat que·ls pahers, ab alguns prohòmens, mitig[u]en e adoben los capítols e puys que li sie dada pensió .L. libres a .X. anys. Aquest feit de maestre Barthomeu digueren En Matheu Bonjoch, Anthoni Tolrrà, Bernat de Foix, Andreu Tolrrà, Pere Brunet, Barthomeu Ripoll, Pere des Castell, Jacme Ferrer, que no consentien, com deman masa gran pensió e a masa gran temps, majorment com no hinc aja bastant conseyll».

Bibliografia

Edicions:Ferragud - Giralt (2019), "Bartomeu de Tresbens, metge i ...", p. 148
Reproduccions:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color)
Citacions:Duran i Sanpere - Gómez Gabernet (1944), "Las Escuelas de Gramática en ...", pp. 10-11, doc. 4
Duran i Sanpere (1972), Llibre de Cervera, p. 285***
Llobet i Portella (1990), "Els metges a Cervera durant els ...", pp. 116-117
Ferragud - Giralt (2019), "Bartomeu de Tresbens, metge i ...", pp, 132-134
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).