MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc437 (25 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1762, f. 153v

Publicació de la fitxa: 2020-09-10
Darrera modificació: 2020-09-13
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

AstròlegFamiliar/domèsticFísicInfantMestreRei

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1762, f. 153v
Òlim:Peccunie locumtenencie infantis Joannis

Data i lloc

Datació:expressa
Data:21 octubre 1373
Lloc:València

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

L'infant Joan, lloctinent general del rei, mana al seu comprador Pere Blan que satisfaga a Joan Miquel, de l'ofici del comprador de la casa de la infanta Mata d'Armanyac, els 24 fl. que Huguet de Cardona, comprador de la infanta havia avançat per ordre seva a Bartomeu de Tresbens, físic del rei, i al jueu Abraham Barbut (10 i 7 fl., respectivament), per haver-los fet venir a Barcelona, i a Bernat de Puigventurer, propietari del mul que muntava el jueu (7 fl.).
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Bartomeu de Tresbens (fl. ante 1295 – 1375) - beneficiari

Text

Transcripció:Infans Iohannes, et cetera. Ffideli consiliario et expensori nostro Petro Blan, salutem et graciam. Cum ffidelis noster Huguetus de Cardona, consiliarius et expensor inclite infantisse Mathe, consortis nostre carissime, bistraxerit et exsolverit nostro mandato viginti quatuor florenos auri aragonensis, videlicet magistro Bartholomeo de Tresbens, fisico dicti domini regis, decem florenos, et Abraham Barbut, iudeo, septem florenos, quosquidem magistrum Bartholomeum et Abraham de civitate Barchinone venire fecimus ad nos, et Bernardo de Podio, aventurerio, pro quodam suo mulo in quo dictus iudeus equitavit, residuos septem florenos. Ideo, vobis dicimus et mandamus quatenus de peccunia curie nostre, que est vel erit penes, vos tribuatis et exsolvatis Iohanni Michelis, de officio expensorie dicte nostre consortis, recipienti nomine dicti Hugueti dictos viginti quatuor florenos auri. Et, facta solucione, recuperetis a dicto Iohanne presente loco apoche et mandati. Data Valencie, XXIª die octobris anno a Nativitate Domini Mº.CCCº.LXXIIIº. Berengarius de Ponte. — Dominus dux mandavit Berengario Sarta. — Probata.

Bibliografia

Edicions:Ferragud - Giralt (2019), "Bartomeu de Tresbens, metge i ...", pp. 154-155, doc. 23
Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).