MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc412 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 344, f. 103rv

Publicació de la fitxa: 2017-11-02
Darrera modificació: 2020-09-14
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Tresoreria
Per unitat productora:Reial

Matèria

AstròlegFamiliar/domèsticFísicRei

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 344, f. 103rv
Òlim:Tresoreria del rei.

Data i lloc

Datació:expressa
Data: març 1362
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

El tresorer del rei, Bernat d'Olzinelles, paga la quitació ordinària corresponent al periode que va de l'1 de novembre de 1361 al 31 de gener de 1362 a diverses persones de la casa del rei, entre les quals mestre Pere Engilbert («mestre P. Gilabert»), que percep 240 ss. b.
Persones relacionades
1. Pere Engilbert (fl. 1359 – 1361) - beneficiari

Observacions

Malgrat que en la data d'aquest pagament Pere Engilbert ja era mort (morí al desembre de 1361 o primers de gener de 1362), ha de correspondre a quantitats degudes. A la cort hi havia un altre Pere Gilabert que era ajudant de l'almoiner i del sobreatzembler, que no és qualificat de 'mestre'.
El pagament, en efecte, correspon a l'albarà de l'escrivà de ració de Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 829, f. 244r – Tresoreria, Reial – 31 desembre 1361, pel qual se li assigna aquesta quantitat per al període que va de l'1 de novembre al 31 de desembre de 1361.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).