MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc393 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1179, f. 106v

Publicació de la fitxa: 2017-10-28
Darrera modificació: 2020-09-14
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

AstrologiaAstronomiaInstrumentalRei

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1179, f. 106v

Data i lloc

Datació:expressa
Data:4 gener 1362
Lloc:Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

Llengua

Català

Contingut

Regest

Pere III mana que l'esfera armil·lar que li han fet [Pere Engilbert i Dalmau Sesplanes] sigui col·locada a la cambra on té els llibres del palau de Barcelona.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Pere Engilbert (fl. 1359 – 1361) - esmentat
3. Dalmau Sesplanes (m. 1383) - esmentat

Text

Transcripció:«Petrus et cetera. Com Nós havem acordat que l'espera que havem feta fer estiga en la cambra on estan los libres, volem e manam que, aytant com porets, spatxets la dita cambra, arrimant deçà los cofres dels libres de guisa que la dita espera hi puga bé estar. E si per aventura la espera havia ops tota la cambra trets-ne los cofres dels libres e estiguen en l'archiu, e la espera que estiga en la dita cambra. — Dada en Sent Boy, sots nostre segell secret, a .IIII. dies de jener de l'any .M.CCC.LXII. — Rex Petrus. — Dirigitur Petro Palau. — [marg. esq.:] Pro curia».

Observacions

Hem revisat la transcripció de Rubió.
El rei, al pròleg de les Taules de Barcelona que va encomanar a Pere Engilbert i Dalmau Sesplanes, al·ludeix a aquesta esfera: «E lo dit mestre Pere [Engilbert] [...] segons que trobà les steles fixes a l'orizont de la dita ciutat [de Barcelona], sí les posà, ab lurs ymatges, en una gran spera, la qual ha .VII. palms de diàmetre, la qual tenim en lo nostre palau en la dita ciutat» (Millàs 1962: 124).
El compte de despeses, amb molts detalls sobre l'esfera, a Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 871, ff. 186v-*** – Tresoreria, Reial – 15 gener 1362.

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 199-200, doc. 202 (reprodueix en nota el fragment de les Taules a partir de l'edició de Massó 1890)
Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ..., p. 66 ("reg. 1979, fol. 160v")
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).