MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc3880 (28 / abril / 2024)

València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials – vol. 2734, s. f.

Publicació de la fitxa: 2021-10-06
Darrera modificació: 2021-10-07
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:SentènciaArbitratge
Per unitat productora:Notarial

Matèria

DonesEsclausFísicMestrePeritatgeSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials
Signatura:vol. 2734, s. f.
Òlim:Vicent Saera, notari de València. Llibre de notes (notal) de 1438.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:22 març 1438
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Joan Vallseguer i Guillem Berbegal, mestres en medicina i ciutadans de Valencia, com a àrbitres elegits per les parts en la causa que enfrontava a Pere Balaguer, mercader, per una banda, i Lluís de Santàngel, mercader, per una altra, dicten sentència per la qual s'obliga a Lluís de Santàngel a restituir les 60 ll que Pere Balaguer li pagà per una esclava negra anomenada Maria, de Mont de Barques. Els dos metges, i àrbitres, reconegueren l'esclava per demostració de les orines i altres experiències notòries en l'art de la medicina. Li diagnosticaren una malaltia oculta greu.
Persones relacionades
1. Joan Vallseguer (fl. 1438 – 1453) - àrbitre
2. Guillem Berbegal (fl. 1438) - àrbitre
3. Pere Balaguer (fl. 1438) - pledejant
4. Lluís de Santàngel (fl. 1438) - pledejant
5. Vicent Saera (fl. s. XV-1) - notari

Text

Transcripció:«Pateat universi quod die sabbati, intitulata vicesima secunda marcii, anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo tricesimo octavo, stant e perseverant en la plaça appellada d'en Novals los honrats mestre Johan Vallseguer e mestre Guillem Berbegal, mestres en medicina, ciutans (sic) de València, àrbitres arbitradors e amicables composadors per en Pere Balaguer, mercader ciutadà de València, de una part, e en Luis de Sentàngel, mercader, ciutadà de la dita ciutat, de la part altra, elets et assumptes enantaren a dar e promulgar en absència de les dites parts la sentència arbitral següent:
On nosaltres, mestre Johan Vallseguer e mestre Guillem Berbegual, mestres en medecina, ciutadans de València, àrbitres arbitradors, amicables composadors per en Pere Balaguer, mercader, ciutadà de la dita ciutat, de una part, e en Luís de Sentàngel, mercader ciutadà de la dita ciutat, de la part altra, elets e assumptes. E Vist in primis lo compromés en nosaltres per les dites parts fet e fermat, sosts kalendari de octva die marcii anni presentis et currentis millesimi quadringentesimi treicsimo octavii, e lo poder que en ab aquell les dites parts nós han atribuït e donat; vist en aprés lo debat e qüestió que·s entre les dites parts per rahó de aquella cativa negra de mont de barques appellada Maria, la qual lo dit en Luís de Sentàngel ha venuda e alienada al dit en Pere Balaguer per preu de sexanta cinch lliures ab carta de venda e alienació reebuda per lo discret n'Andreu Sthellers, notari, a [...] dies del mes de [...] del any present e dessús dit en la qual dita venda lo dit en Luis de Sentàngel és tengut al dit en Pere Balaguer de tot vici amagat [...].
Vista en aprés e regoneguda la dita cativa per nosaltres dits àrbitres ensemps e fets de aquella diverses experiments, axí de orina com de altres coses expertes e notòries per art de medecina, per ço que mils poguéesem venir a notícia de la mia imfermitat e passió de la dita cativa, haudes diverses collacions e disputes en lo dit feyt . Vist finalment tot ço que en lo dit feyt feya a veure e regonèxer […].
En lo preciós e gloriós nom de nostre senyor Jesús sia tots temps, amén. E attenent e considerant que nosaltres, dits àrbitres, som venguts a plena notícia e conexença de la infirmitat de la dita cativa per demostració de les orines e de altres experiències notòries de art de medecina, que la dita cativa és malalta e ha una passió o malaltia que·s fa en la egressió de la orina e aquesta malaltia és cuberta occulta e sinó per revelació dels pascient, la qual malaltia és molt aspra e diffícil de curar sinó s'i presta gran diligència. Per tal, ab la present nostra sentència e arbitració pronunciam, diem, loam e amigablament composam que la dita cativa té mal culbert o occult, e que lo dit en Luís de Sentàngel sia tengut cobrar la dita cativa e sia tengut de ací a trenta dies primer vinents pagar e restituhir e tornar les dites sexanta-cinch lliures preu de aquella al dit en Pere Balaguer, sots la pena del dit compromés».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).