MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc3772 (28 / abril / 2024)

València - Arxiu del Regne de València - Governació - Litium – vol. 2311, mà 17, ff. 334r i ss

Publicació de la fitxa: 2023-03-03
Darrera modificació: 2023-03-03
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:DeclaracióProcés
Per unitat productora:Reial

Matèria

AjudantsAlimentacióAnimalsConventCriatDiscapacitatDonesFamiliar/domèsticHerènciaProcésProcuradorReligiós OFMSalari

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:ValènciaXàtiva

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Regne de València - Governació - Litium
Signatura:vol. 2311, mà 17, ff. 334r i ss

Data i lloc

Datació:estimada
Data:1464

Llengua

Català

Contingut

Regest

Declaracions dels testimonis en el procés d'Antoni de Vic, servidor de la difunta Violant Baró, vídua de Joan Beneito, contra Elionor Baró, monja de les menoretes de la ciutat de Xàtiva, contra el síndic del dit monestir i contra n'Elionor, donzella, filla del venerable mestre Ramon de Facs, que es deien ser els veritables hereus de la dita Violant Baró. Antoni de Vic, i els testimonis aportats per ell, defensen que el dit Antoni treballava per Violant Baró en les terres, ajudant en les obres de la casa, ajudant en el trasllat de na Violant, paralítica, representant-la en la col·locació d'un censal, etc. L'estratègia d'Elionor Baró, el síndic de les menoretes i la filla de mestre Ramon de Facs és que no li han de donar res perquè no hi havia tanta feina per fer, ni en l'obra (amb relació a l'afirmació d'Antoni de Vic que va haver de fer viatges al rajoler), ni el tema dels censals. Ell havia demanat 15 ll per any de servei, que estimava ser el valor de la feina feta al servei de Violant.
Persones relacionades
1. Antoni de Vic (fl. 1464) - pledejant
2. Elionor Baró (fl. 1464) - pledejant
3. Elionor (filla de Ramon de Facs) (fl. 1464) - pledejant
4. Ramon de Facs (1464) - esmentat
5. Violant Baró (1464) - esmentat

Text

Transcripció:«Davant nós (governador), Anthoni de Vich, pobre e miserable persona, lo qual en tota aquella millor forma e manera que puxa ésser dit o aplicat a son propòsit e intenció contra los honorables sor Elionor Baró, monja de les menoretes de la ciutat de Xàtiva, e contra lo síndich del dit monestir e contra na Elionor, donzella, filla del venerable quòndam mestre Ramon de Fachs, hereus que·s dien de la honorable na Yolant Baró, muller quòndam de l'honorable en Johan Beneyto e contra legíttim procurador de aquelles fahent part en lo present juhí.
Pot haver tres anys, poch més o menys, la dita na Yolant, sabent que lo dit n'Anthoni de Vich entrevenia com a corredor en carregaments de censals e aquella volgués smerçar huytanta-cinch lliures, tramés per aquell pregant-lo que li volgués cercar loch segur hon pogués fer lo dit smerç. E axí és ver.
(Afirma que aconseguí col·locar els diners a Françoi Ferrer i la seua muller. També li va pregar, atesa la seua diligència, que li fera de procurador en un cas concret. Al principi no volgué però seguint els precs ho va fer).
"Ítem, diu e posa que ultra los dits treballs lo dit n'Anthoni de Vich la major part del dit temps se anà en la casa de la dita na Yolant, treballava en los fets de aquella, axí comprant calç, com altres pertrets per obrar, e encara comprant per aquella tot lo que havia mester e fent-li adobar los alberchs e les masies e conreant-li l'ort. E axí és ver”.
“Ítem, diu e posa que la dita na Yolant, com fos paralítica, lo dit n'Anthoni de Vich la havia a acompanyar que no caygués de la bèstia com anava al dit ort e altres lochs, e diverses vegades li aparellava lo dinar e sopar, fahent tot ço que havia mester. E axí és ver”.
“Ítem, diu e posa que lo dit n'Anthoni de Vich se congoxava molt ab la dita na Yolant dient-li que no comportaria tants treballs, car perdia sos fets, e aquella li dehia que no·s congoxàs, que sos treballs li pagaria, dient que li daria bona vellea, acceptant la dita promesa lo dit n'Anthoni de Vich. E axí és ver”.
“Ítem, diu que no solament lo dit n'Anthoni de Vich ha fets e sostenguts los treballs desús dits mas encara molts altres, en tant que la major part del dia e nit stava en la casa de la dita na Yolant per prechs de aquella, servint-la lo dit n'Anthoni de Vich en tot lo que aquella li manava. E axí és ver”.
“Ítem, diu que per causa de l'accident de aquella, com fos paralítica, lo dit n'Anthoni de Vich havia molts grans treballs com hagués aportar aquella per la casa en tant que moltes gents vehien que la dita na Yolant havia feta donació de sos béns al dit en Vich, com en altra manera aquells no crehien que lo dit en Vich sostingués tants treballs. E axí és ver”.
“Ítem, diu que per ço com la dita na Yolant moltes vegades no tenia diners lo dit en Vich li·n fahia prestar graciosament e ginyava per alguns censalistes de aquella li anticipaven les pensions e contínuament lo dit en Vich treballava en utilitat de aquella per fer-li tots los plers que podia”.
(L'estratègia de Elionor Baró, el síndic del monestir de les menoretes de Xàtiva i Elionor, fill del difunt Ramon de Facs, és que no li han de donar res perquè no hi havia tant feina per fer, ni en l'obra, en relació a l'afirmació que A. de Vic va haver de fer viatges al rajoler, ni el tema dels censals. Ell havia demanat 15 ll per any de servei, que estimava ser el valor de la feina feta al servei de Violant).
“Ítem, diu e posa que lo dit n'Antoni de Vich és molt vell, dèbil e ab poch poder de servir altri com scasament se puxa tenir, e home lech no per a treballar en fets de importància alguna de què meresqués salari algú”.
“Ítem, diu e posa que en la casa de la dita na Yolant Beneyto havia persones qui la servien e li ajudaven en ses necessitats. E lo dit n'Anthoni de Vich no tenia càrrech del servir de aquella, encara que alguna vegada se volgués ingerir per toquar algun real com los seus treballs pesàs ab balança d'or, que no fahia res que tantòs no·s pagàs e exia-li lo dia a rahó de sou de home d'armes”. (Antoni anirà eixint al pas de les acusacions. Per exemple deien també que solia menjar en casa de Violant, cosa que nega perquè diu que només ho feia un cop al mes i frugalment).
(f. 337v) “Dix que en casa de la dita na Yolant no y havia sinó hun fadrí e una fadrina qui tots temps jugaven e donaven mal recapte a la dita na Yolant e sinó per ell, dit responent, moltes vegades fora morta que no si trobava negun sinó ell, dit responent, com los fadrins no curassen de aquella. E per la dita rahó ni altre ell, dit responent, no ha pres salari algú”.
(f. 338v) (Testimoni de Joan de Menaguerra, doctor en lleis:) “que veia moltes vegades Anthoni en casa de Violant". (Aquesta li digué:) "sinó per aquest hom, dient-ho del dit en Vich: —mos feyts haurien mal recapte, car no tinch parent ni amich que mi do recapte. (També:) "—que los treballs de aquest hom merexen bé ésser satisfets e si plau a Déu yo·ls hi satisfaré". (Ho digué moltes vegades).
(Testimoni de Bernat Vidal, doctor en lleis, també parla dels treballs que Antoni feia per na Violant. Aquest diu que sabia que duia a la dona per la casa perquè era paralítica però que pensava que aquest cobrava un sou per això).
(f. 339v) (Testimoni de Violant, muller de Pere de Caldes, sastre): "ella és stada per tres mesos en la casa de la dita na Beneyta a soldada e ve ha hun any que n'és fora que ha vist per tot lo dit temps que lo dit n'Anthoni de Vich entrava e exia en la casa e treballava molt per la dita na Beneyta portant-li diners e fahia altres tgreballs de casa".
(La dona deia que era el seu procurador i que li satisfaria els treballs. Explica també com li cuinava i li donava a menjar i beure).
Testimoni de Tomàs Oller, notari. També explica com la pujava en un ase i la portava a parlar amb ell. Tenia un plet amb un tal Gaçó i aquest l'acompanyava sovint.
Antoni Martí, mestre d'aixa, ciutadà de València, fa testimoni. "Es ver que·l dit en Vich ha treballat en los afers de la dita na Beneyta. Et hoÿa e sentia ell, testimoni, no que ves, com sia privat de la vista, que·l dit en Vich féu scurar una mare gran en la que los vehins no volien pagar e hoy al loch de mustaçaf dir si no volen pagar executau-los, e en moltes obres de aquella dita dona ell, dit en Vich, en l'alba hi venia e y dava recapte ab tota cura com si ell hagués apossehir entant que moltes vegades ell testimoni dix a sa muller: —yo crech que en Vich té a heretar aquest béns com tanta diligència hi té [...] que sentia aquela dita dona portaven ab una carreta per lo menjador, però si u fahia lo dit en Vich o no no y sab res".
(El 8 d'agost continuen els testimonis. El que va fer l'obra també va certificar que havia comprat els materials).
(ff. 343v-3484) (Testimoni de Joan Garcia, notari): "—sènyer en Vich, bé sabeu quants diners vos he donats en diverses partides per vostres treballs e servirs e no tinch cautela alguna per mort o per vida per amor de mi feu un albarà de vostra mà com sou content de ço que haveu fet per mi fins ací de trebals e servirs. E lo dit en Vich respós: —senyora, no us ne cureu de axò que entre vós e mi no y ha compte algú que ençà vull qui doneu més avant en vostre testament. E la dita na Yolant, perseverant, dehia al dit en Vich: —vós —feu-me albarà del que us he pagats de tots vostres treballs o servirs fins a huy. E lo dit en Vich dix: — senyora be·m plau y us faré fer albarà que yo no puch scriure, que la mà·m tremola, puxs que so content de vos e maneu pagats de tots mos treballs e servirs e yo no us negaré res”.
(I diu que mai va fer l'albàra que la dona volia. També diu que, a banda del fadrí i la fadrina, també hi havia la mare del fadrí, i moltes altres persones que no li calia més servei. Tampoc mantingué tants plets i no creu que li faltés res per cobrar del seu treball)».
(Tots els testimonis que segueixen a partir d'aquí són contraris a Antoni de Vic).
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).