MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc3766 (27 / abril / 2024)

València - Arxiu del Regne de València - Governació - Litium – vol. 2310, mà 10, s. f.

Publicació de la fitxa: 2021-07-16
Darrera modificació: 2023-05-21
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:DeclaracióProcés
Per unitat productora:Reial

Matèria

BarberCriatEsclausProcésTestimoni

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Regne de València - Governació - Litium
Signatura:vol. 2310, mà 10, s. f.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:28 juny 1464
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Francesc Adarín, barber i ciutadà de València, testimoni donat per part de Jaume Perpinyà, mercader, declara que un captiu negre anomenat Joan és del dit Jaume Perpinyà, i que ho sap perquè ha vist al mercader manant a l'esclau, i així mateix l'esclau dir-li «senyor».
Persones relacionades
1. Francesc Adarín (fl. 1464) - testimoni
2. Jaume Perpinyà (fl. 1464) - esmentat

Text

Transcripció:«(...) dix que en veritat stà que ell, dit testimoni, sab bé que hun catiu negre apellat Johan és del dit en Jacme Perpenyà, mercader, lo qual conex bé ell, dit testimoni, e açò sab per ço com lo y ha vist en casa sua cridant e paellant aquell sclau seu e lo dit sclau cridat al dit en Jacme Perpenyà, senyor seu (...)».

Observacions

És molt possible que es tracte d'un barber anomenat Francesc Adalil, i que ací hi haja una mala lectura. No hem pogut localitzar el cognom Adarín, però si és ben freqüent el mot «adalil».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).