MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc3742 (28 / abril / 2024)

València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials – vol. 26121, s. f.

Publicació de la fitxa: 2021-07-12
Darrera modificació: 2021-10-06
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Testament
Per unitat productora:Notarial

Matèria

BarberCanviadorCiutadàMercaderMortReligiós OPViolència

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:BorrianaValència

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials
Signatura:vol. 26121, s. f.
Òlim:Protocol de Bartomeu de 1428.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:24 octubre 1428
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Bernat Tamarit, que fou mercader de València i després de la vila de Borriana, elegeix com a marmessors seus el mestre Miquel Just, frare predicador de València, mestre en Teologia, i l'honorable Bernat Curçà, mercader de València, absent. Les primeres deixes són per als seus pares: Francesc Tamarit, barber, i Caterina, 11 ll val. a cadascú.
Persones relacionades
1. Bernat Tamarit (m. 1428) - atorgant
2. Pere Marc (m. 1428) - esmentat
3. Lluís Gassó (fl. 1428) - esmentat
4. Miquel Just (fl. 1428) - marmessor
5. Bernat Cursà (fl. 1428) - marmessor
6. Francesc Tamarit (fl. 1428) - hereu
7. Caterina (esposa de Francesc Tamarit) (fl. 1428) - hereu
8. Bartomeu Queralt (fl. s. XV-1) - notari

Text

Transcripció:«Com totes les coses mundanals, etc. E·m per amor d'açò yo, en Bernat Tamarit, mercader natural e vehí òlim de la ciutat de València, e ara de la vila de Burriana, pres en la presó comuna de la ciutat de València, per occasió de la mort per mi iníquament e malafeta e perpetrada de la persona d'en Pere March, lo qual stava ab en Loís Gaçó, cambiadors, ciutadà de la dita ciutat, de la qual m·e penit molt de fervent cor, com sia cert molt haver offesa la divinal potència venint contra son manament entre los altres en sa divinal e infallible ley costituït dient: “no mataràs”. Et jatsia lo enemich de natura, ço és, lo diable, qui per totes ses forces treballa tant com pot fer caure en grans pecats de les gents del món, majorment aquelles que per vera lum del sant baptisme són pervengudes a la santa fe christiana, com les altres gents ignorants, Déu e la via de veritat e vida cregua haver ja assí totalment subjugades, me ha temptat e apoderat en tal manera que·m ha feta fer la dita mort, e axí crudelíssimament e inpiadosa com a cascú és notori per ma pròpria confessió divulgada e en scrits reduïda a paper, per la qual rahó meresch la dampnació eternal si ja per la copiosa redempció e mort de nostre redemptor Jesucrist presa cruelment en l'arbre de la santa vera creu per reembre tota humana natura crehent e obedient e encara a semblant peccador qui yo so, e axí reu e culpable en la dita mort no y és socorregut, però confiant de la sua infalible misericòrdia crech férmament que, per intercessió de la gloriosa Verge nostra dona santa Maria, la qual per disposició e poder infinit divinal ella sola e no altre merex entre ho per occasió de peccadors e reparació de aquelles és feta mare de Déu, en ella encarnat per pròpia voluntat amor e caritat. Yo essent penident axí com so per sa gràcia e confiant en ell e en la sua mare, de la qual en la hora del dampnat e per mi perpetrat acte de mort fuy oblidat, me honra metre em empara la mia ànima en les mans de qui la coman en manera que·l malvat satan ple de malícia e iniquitat qui tro en la present hora la ha possehida de aquí avant no haja pus poder en ella stant sans e ab paraula íntegra e sa enteniment segons humana condició hunc facio testament, en lo qual elegesch marmessors etc los honorables e religiós maestre Miquel Just, del orde dels preycadors, de la ciutat de València, magister en santa Theologia, confessor meu present, e en Bernat Curçà, mercader, ciutadà de la dita ciutat, absent, etc. Als que·ls ensemps e no la hu sens l'altre don licència e poder [...] en aprés leix als dolorosos en Francesch Tamarit, barber, pare, e ab dona na Caterina, mare meua, a cascú onze lliures reals de València a fer-ne a ses voluntats [...]».

Bibliografia

Reproduccions:ARXIU CORPUS CHRISTI
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).