MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc3740 (22 / November / 2024)

València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials – vol. 11135, s.f.

Publicació de la fitxa: 2021-07-14
Darrera modificació: 2021-07-14
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

DonesFilosofiaFilosofia naturalLlibresMenescalMenescaliaTeologia

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials
Signatura:vol. 11135, s.f.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:22 maig 1508
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Úrsula Sabater, donzella, filla del difunt mestre Miquel Sabater, major de dies, menescal, i Úrsula, vídua de mestre Miquel Sabater, el jove, que era l'hereu particular dels béns del seu pare, en fan inventari on s'hi recullen llibres i objectes propis de la menescalia.
Persones relacionades
1. Úrsula Sabater (fl. 1508) - atorgant
2. Úrsula (vídua de Miquel Sabater, el jove) (fl. 1508) - atorgant
3. Miquel Sabater, el major (1508) - posseïdor de llibres
4. Miquel Sabater, el jove (fl. 1508) - posseïdor de llibres

Text

Transcripció:«Primo, dins una caxa de Barcelona ja inventariada fon atrobada una gonella verda scura ab cos [...] Ítem, en lo studi de la dita casa del dit mestre Miquel Çabater, quondam, major de dies, fonch atrobat lo que·s seguex: primo, una balesta de hacer de joch ab ses gafes e carcax ab huyt paçadós e un cap de ferro. Ítem, una bargola de cuyro del offici de menescal. Ítem, unes ores de paper ab gafet d'argent. Ítem, una blíbia de paper de imprempta de forma major. Ítem, lo Primer del Cartoxà e Segon del Cartoxà, en un libre. Ítem, lo Terç e lo Quart del Cartoxà, en altre libre. Ítem, un Terentí en latí que diu es de Noffre. Ítem, unes epístoles de Ovidi de enprempta. Item, un libre d'emprempta nomenat [...]ditarius. Ítem, un libre d'emprempta appellat Ovidi matamorfoseos. Ítem, un libre nomenat Theologia naturalis. Ítem, un libre appellat La primera part de theologia de sant Thomàs. Ítem, un libre de mà vell de forma major de menescalia. Ítem, altre libre de menescalia appellat Albeyteera. Ítem, un altre libre nomenat Mestre Jordà, romans. Ítem, altre libre appellat Tederich, filòsof, de mà. Ítem, altre libre appellat Erodeu, gran filòsoph, de mà. Ítem, altre libre en pregamí de menescalia appellat Tederich, de mà. Ítem, un libre de mà chich de cubertes de fusta nomenat De conèxer dels cavalls. Ítem, un libre de menescalia en pla e de medecina nomenat Lo Guido. Ítem, un altre libre de forma major de paper appellat De ordenació de batales. Ítem, un libre de menescalia ab cubertes de cuyro vert e ab un march chich. Ítem, un altre peset de pesar or» [...] Primo, un libre de forma major ab cubertes de pregamí ab son botó de deutes en lo qual hi ha cent trenta-cinch cartes en lo qual libre foren atrobats los deures següents».

Observacions

Açò és la segona part d'un inventari que ja havia començat. Hi ha una descripció molt àmplia de les cartes pero no s'endivina res de l'ofici.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).