MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc3603 (28 / abril / 2024)

València - Arxiu Capitular de la Catedral de València - Protocols i notals – vol. 25027, s. f.

Publicació de la fitxa: 2021-06-11
Darrera modificació: 2021-06-11
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Marmessoria
Per unitat productora:Notarial

Matèria

MedicinaMestreNotariTestament

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu Capitular de la Catedral de València - Protocols i notals
Signatura:vol. 25027, s. f.
Òlim:Notari Gerard de Ponte

Data i lloc

Datació:expressa
Data:16 juliol 1404
Lloc:València (regne)

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Bernat d'Artesa, mestre en medicina, ciutadà de Valencia, i Miquel de Miracle, rector de l'església de Penàguila, són marmessors del testament del difunt Bernat Guillem, notari, segons consta al testament de 1399.
Persones relacionades
1. Bernat d' Artesa (fl. 1388 – 1404) - marmessor
2. Miquel de Miracle (fl. 1404) - marmessor
3. Bernat Guillem (fl. 1404) - testador
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).