MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc3233 (20 / August / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 686, f. 69rv

Publicació de la fitxa: 2025-07-14
Darrera modificació: 2025-07-14
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

CirurgiàFamiliaFamiliar/domèsticFísicHerènciaJueusLlibresMestreMetge (minories)PestaProcésReiRobatori

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:BarcelonaFigueres

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 686, f. 69rv
Òlim:Comune 102 de Pere III

Data i lloc

Datació:expressa
Data:2 desembre 1355
Lloc:Perpinyà

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere III l Cerimoniós mana al batlle de Barcelona que resolgui favorablement la demanda presentada per Mahir, jueu de Figueres, fill del difunt mestre Cresques, físic de la seva casa. Mahir informa el rei que el seu pare li llegà diversos llibres, entre els quals un exemplar de luxe de la traducció hebrea del Canon d'Avicenna, escrit en vitel·la i en lletra rodona, que els jueus anomenen quadrada. Arran del desordre causat per la pesta, fou robat de casa de Mahir i ara ha aparegut en mans de mestre Bonjuhà Cabrit, cirurgià jueu de Barcelona. Es mana al batlle que obligui mestre Bonjuha Cabrit a mostrar-li el llibre per tal que el demandant pugui provar que és el seu.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Mahir Cresques (fl. 1348 – 1355) - acusador
3. Bonjuhà Cabrit (m. ante 1385) - acusat
4. Cresques Elies (fl. 1341 – 1348) - esmentat

Text

Transcripció:«Petrus, et cetera. Fideli suo baiulo Barchinone vel eius locumtenenti, salutem et gratiam. Per Mair, judeum de Figueriis, filium magistri Cerques [sic], fisici domus nostre, quondam, fuit nobis humiliter suplicatum ut cum sibi fuerint dimissi per dictum patrem suum certi libri, inter quos erat unus liber vocatus Evicenna, scriptus in pergameneis vitulinis delicatis, littera rotunda alia vocata inter judeos cadrada, et dictus liber, tempore mortalitatis fuerit sibi surreptus seu abstractus a domo sua, et nunc repererit eum in posse cuiusdam judei cirurgici Barchinone vocati magister Bonjua Cabrit, dictum librum in posse vestri poni facere mandaremus quousque ipse probaverit supradicta. Nos itaque, eius supplicacione benigne admissa, vobis dicimus et mandamus quatenus compellatis dictum judeum tenentem ipsum librum ad exhibendum et tenendum ipsum de manifesto et nichilominus suplicanti predicto super ipso libro faciatis et tribuatis expeditum justicie complementum, procedendo sine omni litte et scriptis solemnibus solaque facti veritate attenta ac maliciis omnibus proculpulsis. Datum Perpiniani, .IIª. die decembris, anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº. quinquagesimo quinto. — Examinavit Rodericus. — Johannes Figuerola, ex peticione provisa in consilio per vicecancellarium».

Observacions

Transcripció revisada.

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 111-112, doc. 17
Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).