MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc3150 (16 / October / 2026)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 885, f. 133r

Publicació de la fitxa: 2026-09-30
Darrera modificació: 2026-09-30
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Llicència
Per unitat productora:Reial

Matèria

Cirurgià – Dentista – Llicència d'armes – Llicència per exercir

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat) – Corona d'Aragó – Sardenya (regne/illa)
Localitats:Barcelona – Càller [Cagliari]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 885, f. 133r
Òlim:Gratiarum 15, pars I, de Pere III

Data i lloc

Datació:expressa
Data:26 desembre 1347
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós atorga llicència per a exercir i per dur armes a mestre Giovanni Muci, de Castell de Càller, cirurgià i dentista, que ara vol instal·lar-se en terres [ibèriques] de la Corona d'Aragó.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Giovanni Muci (fl. 1347) - beneficiari

Text

Transcripció:«Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie et cetera. Dilectis et fidelibus universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris vel locatenentibus eorumdem ad quos presentes pervenerint, salutem et cetera. Cum magister Johannes Mucii, de Castro Callari, cirurgicus ac in arte seu sciencia [canc.: sancte Apolonie conficiendarum] super curandis morbis dentium condita plene instructus, intendat, de nostri licencia et permissu, in regnis et terris nostris uti arte et sciencia supradictis, propterea vobis dicimus et mandamus quatenus dictum magistrum Johannem, tanquam expertum in arte et sciencia supradictis, exercere et uti eisdem libere et absque obstaculo permitatis et ipsum propterea per aliquem seu aliquos agravari, iniuriari ac etiam perturbari nullatenus permitatis. Quinimo eundem a predictis omnibus teneamini ac eciam deffendatis, permitentes eidem arma defferre prohibita in locis omnibus nostre dicioni ac dominacioni subiectis, et contra hec facere vel venire nullatenus acceptetis. Et ut predicta maiorem obtineant roboris firmitatem, presentem cartam dicto Johanni fieri jussimus, nostro sigillo pendenti munitam. Datam Barchinone, .VIIº. kalendas januarii, anno Domini millessimo .CCCº.XLº. septimo. — Examinavit Rodericus. — Petrus de Gostemps, mandato regio facto per Rodericum Didaci, vicecancellarium».

Observacions

Aquesta redacció sembla que en corregeix una d'anterior: Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 885, f. 109r – Llicència, Reial – 17 desembre 1347.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).