MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc3136 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 21, núm. 2930

Publicació de la fitxa: 2020-12-08
Darrera modificació: 2022-10-21
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

CirurgiaCirurgiàConducta (entitats)Examen/llicènciaMetge municipal

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:Morella

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III
Signatura:caixa 21, núm. 2930

Data i lloc

Datació:expressa
Data:11 novembre 1344
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós accepta parcialment l'apel·lació de la vila de Morella i mana al seu uixer d'armes Guillem de Masdovelles, justícia del lloc, que, si no hi ha cap acusació privada vigent contra el cirurgià Ramon Bonet, oriünd de Tàrrega («Raimundus Bonet, de villa Tarrege»), el qual darrerament exercia a Morella aconductat per la vila, no li sigui imposada cap pena. El municipi ha exposat al rei que, mancant un bon cirurgià a la vila, on encara hi manca, es va decidir contractar Ramon Bonet, el qual, segons era fama, era expert en aquell ofici, perquè acudís a Morella, i efectivament ho va fer i durant un temps hi va exercir satisfactòriament, efectuant molt bones cures. Després, però, Guillem Saselva, un altre cirurgià, endut per l'enveja més que per res més, va denunciar Bonet a l'esmentat justícia dient que no havia estat preceptivament examinat per a exercir. A més, quan Bonet es va defensar de l'atac d'un amic de Saselva, agredint-lo, i a causa d'això es va refugiar al convent dels framenors, amb enganys aquest últim el va fer treure d'allà pel justícia, que l'acusà formalment. El rei absol Bonet però, en lloc d'acceptar també la petició de la vila de concedir-li una llicència extraordinària per a exercir la cirurgia a Morella i a les seves aldees i termes, mana que es compleixi el que estipulen sobre el cas els Furs de València (que exigeixen passar un examen per a obtenir la llicència) («Super permitendo tamen ipsum Raimundum uti arte pretacta, formam de foro super hiis ordinatam per vos servari volumus et jubemus»).
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Ramon Bonet (fl. 1344) - beneficiari
3. Guillem Saselva (fl. 1341 – 1344) - esmentat

Observacions

Registrat a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 877, f.17rv – Manament, Reial – 11 novembre 1344.

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 131-132, doc. 122 (amb algun error)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).