MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc3134 (03 / April / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1123, f. 93r

Publicació de la fitxa: 2024-11-26
Darrera modificació: 2024-11-27
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

BecaCirurgiaCirurgiàCort (casa)EstudiantMedicinaReiUniversitats

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Girona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1123, f. 93r
Òlim:Pere III Sigilli secreti 11

Data i lloc

Datació:expressa
Data:29 juliol 1344
Lloc:Perpinyà

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós, en agraïment pels serveis prestats als reis anteriors i a ell mateix per la seva progènie exercint la cirurgia i la medicina, concedeix a Berenguer Sarriera, ciutadà de Girona, 400 ss b. sobre les rendes de la vegueria de Girona durant tres anys, destinats a sufragar la formació del seu fill Berenguer en medicina o cirurgia, per tal que pugui, més endavant, incorporar-se al servei de la casa reial.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Berenguer Sarriera (II) (fl. 1310 – 1344) - beneficiari
3. Berenguer Sarriera (III) (fl. 1344 – 1358) - beneficiari

Text

Transcripció:«Nos, Petrus et cetera. Ad memoriam reducentes servicia nostris proienitoribus atque nobis prestita prompto corde per progenitores vestri, fidelis nostri Berengarii ça Riera, civis Gerunde, utendo officio cirurgie et medicine legaliter atque bene, ideo, nos volentes locum et viam parare idoneam quod in domo regia sint in eodem officio de vestra progenie temporibus successivis, cum presenti nostra litera assignamus, concedimus atque damus vobis, dicto Berengario, quadringentos solidos barchinonenses super universis et singulis peccunie quantitatibus proventuris ex officio vicarie Gerunde, quos recipiatis singulis ex tribus annis proxime subsequentibus, tamen ad opus provisionis Berengarii, filii vestri, quem vos intenditis sciencia medicine vel cirurgie in studio tanquam ad hec idoneum erudire. Mandantes per presentem vicario Gerunde et Bisulduni presenti et qui pro tempore fuerit quod vobis de quacumque peccunia proventura ex dicto officio vicarie de dictis .CCCC. solidos quolibet anno ex tribus proxime subsequentibus, ut superius continetur, respondeat et satisfaciat, quolibet impedimento cessante, recipiendo de solucionibus apocham ad cautelam. Quoniam nos mandamus cuicumque ab eo computum audituro quod, eo restituente sibi dictam apocham et in finali solucione presentes, predicta recipiat in nostro computo seu admitat. In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro sigillo secreto munitam. Datam Perpiniani, .IIIIº. kalendas augusti, anno Domini .M.CCC.XL. quarto. — Arnaldus, vicecancellarius. — Mandato domini regis, Ffranciscus Fuxi».

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 40 ("1345")
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).