MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc3030 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 877, f.17rv

Publicació de la fitxa: 2020-10-01
Darrera modificació: 2022-10-21
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh
Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

CirurgiaCirurgiàConducta (entitats)Examen/llicènciaMetge municipal

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:Morella

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 877, f.17rv
Òlim:Gratiarum 11, pars 1a

Data i lloc

Datació:expressa
Data:11 novembre 1344
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós accepta parcialment l'apel·lació de la vila de Morella i mana al seu uixer d'armes Guillem de Masdovelles, justícia del lloc, que, si no hi ha cap acusació privada vigent contra el cirurgià Ramon Bonet, oriünd de Tàrrega («Raimundus Bonet, de villa Tarrege»), el qual darrerament exercia a Morella aconductat per la vila, no li sigui imposada cap pena. El municipi ha exposat al rei que, mancant un bon cirurgià a la vila, on encara hi manca, es va decidir contractar Ramon Bonet, el qual, segons era fama, era expert en aquell ofici, perquè acudís a Morella, i efectivament ho va fer i durant un temps hi va exercir satisfactòriament, efectuant molt bones cures. Després, però, Guillem Saselva, un altre cirurgià, endut per l'enveja més que per res més, va denunciar Bonet a l'esmentat justícia dient que no havia estat preceptivament examinat per a exercir. A més, quan Bonet es va defensar de l'atac d'un amic de Saselva, agredint-lo, i a causa d'això es va refugiar al convent dels framenors, amb enganys aquest últim el va fer treure d'allà pel justícia, que l'acusà formalment. El rei absol Bonet però, en lloc d'acceptar també la petició de la vila de concedir-li una llicència extraordinària per a exercir la cirurgia a Morella i a les seves aldees i termes, mana que es compleixi el que estipulen sobre el cas els Furs de València (que exigeixen passar un examen per a obtenir la llicència) («Super permittendo, tamen, ipsum Raimundum uti arte pretacta, formam de foro super hiis ordinatam per vos servari volumus et jubemus»).
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Ramon Bonet (fl. 1344) - beneficiari
3. Guillem Saselva (fl. 1341 – 1344) - esmentat

Text

Transcripció:«Petrus et cetera. Dilecto nostro uxerio armorum Guillelmo de Masdovelles, justicie Morelle, vel eius locumtenenti, salutem et cetera. Pro parte universitatis ville Morelle nobis fuit cum humili instancia intimatum quod, cum ipsa universitas indigeret et eciam nunc indigeat aliquo bono cirurgico qui arte utatur cirurgie in villa pretacta, eadem universitas seu aliqui singulares ex ea procurarunt quod Raimundus Bonet, de villa Tarrege, qui ut asseritur in dicta arte utique expertus existit, veniret ad dictam villam, ad quam ea causa accessit. Et cum esset ibi inibique per aliquod tempus extitisset et usus fuisset utiliter ac bene arte predicta, plures bonas et utiles curas faciendo, Guillelmus Çaselva, eiusdem artis, plus inductus invidia quam alia ratione, acusavit dictum Raimundum coram vobis, dicendo ipsum in nonnullas penas incidisse, eo quare sine examinacione usus fuerit arte predicta. Et non contentus de hiis, cum dictus Raimundus quendam affinem seu amicum eiusdem Guillelmi, per quem ipse fuerat vulneratus, percussisset, et dicta de causa se inmisisset in monasterio fratrum minorum dicte ville, dictus Guillelmus petiit per dictum Raimundum sibi assecuramentum prestari, et cum dictus Raimundus metu capcionis seu metu eciam amicorum dicti Guillelmi non fuisset ausus ipsa die qua dictum assecuramentum fuit petitum prestari exire monasterium antedictum usque in crastinum, vos ipsum ab eodem monasterio extraxistis, et propterea dicatur ipsum Raimundum nonnullas penas incurrisse. Et pro parte ipsius universitatis nobis supplicatum extiterit ut dictas penas dicto Raimundo remittere nec minus eidem utendi dicta arte in dicta villa et eius aldeis et terminis licenciam concedere dignaremur. Idcirco, supplicacioni huiusmodi faventes benigne, vobis dicimus et mandamus quatenus, si contra dictum Raimundum querelator privatus non sit, dictas penas ab eodem Raimundo seu manulevatoribus ac fideiussoribus suis minime exigatis. Super permittendo, tamen, ipsum Raimundum uti arte pretacta, formam de foro super hiis ordinatam per vos servari volumus et jubemus. Datum Barchinone, tertio idus novembris anno Domini millesimo .CCCº.XLº. quarto. — Arnaldus, vicecancellarius. — Matheus Adriani, ex peticione provisa in consilio regio».

Observacions

Una altra còpia a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 21, núm. 2930 – Manament, Reial – 11 novembre 1344, sense les abreviacions, publicada per Rubió 1908-1921 amb algun error.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 116n
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).