MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2875 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 148, f. 229v

Publicació de la fitxa: 2022-10-14
Darrera modificació: 2022-10-14
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh
Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

AdulteriDonesFísicJueusMetge (minories)ProcésRobatori

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 148, f. 229v
Òlim:Comune 40

Data i lloc

Datació:expressa
Data:24 novembre 1311
Lloc:Daroca

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Jaume II comissiona el merino de Saragossa per resoldre la causa entre rabí Azarías, jueu, físic de la ciutat, i la seva esposa Sol, que, segons afirma el metge, ha fugit de casa seva emportant-se teles de seda, anells, collarets de perles, coberteria de plata, estovalles de seda i altres béns que li pertanyien, i també diners i objectes de plata per valor de 700 ss jaq.
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - atorgant
2. Azarías Abenjacob (fl. 1309 – 1339) - esmentat
3. Sol (esposa d'Azarías Abenjacob) (fl. 1311) - esmentat

Text

Transcripció:«Dilecto suo merino Cesarauguste vel eius locumtenenti, salutem et cetera. Constitutus in nostri presentia rabi Azarias, judeus, medicus, nobis exposuit conquerendo quod inter ipsum et Sol, uxorem eius, ex aliquibus de causis discentio orta fuit ob culpam, ut dicitur, dicte Sol et quod propterea furtive ipsa occupavit et seccum asportavit pannos cirici, anulos, sartas perlarum et cloquaria argentea, cohopertoria sirici et alia jocalia que erant dicti rabi, et pecuniam etiam et argentum ascendencia ad quantitatem septingentorum solidorum jacc. Verum cum dictus rabi Azarias intendat agere contra dictam uxorem suam pro dictis rebus ut premititur furto subtractis, idcirco, vobis dicimus et mandamus quatenus, vocatis qui fuerint evocandi super premissis faciatus fieri breviter et de plano quod de çunam judeorum et ratione inveneritis faciendum, maliciis et diffugiis quibuslibet pretermissis, taliter super hiis vos habentes quod dictus rabi, ob deffectu justicie, ad Nos non habeat ratione predicta iterato redere. Datum Daroce, .VIIIº. idus decembris, anno predicto [=anno Domini .Mº.CCCº.XIº.]. — Petrus Martin, pro justa».

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 156
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).