MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2825 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 31, núm. 3942

Publicació de la fitxa: 2020-12-26
Darrera modificació: 2020-12-26
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Informe
Per unitat productora:Reial

Matèria

FarmacologiaFísicInfantaPresóSalut/malaltiaTemplers

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:ValènciaVillena

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:caixa 31, núm. 3942

Data i lloc

Datació:expressa
Data:19 agost 1310
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Bernat d'Esplugues, batlle general del regne de València, escriu a Jaume II, en resposta a una ordre d'empresonament de tots els templers del regne, per confirmar-li que ja els té sota estreta vigilància i que no podran escapar. Tanmateix, li fa saber que al mestre provincial del Temple, [Ximén de Lenda], se li han inflat les cames a causa dels grillons i que els metges que ha fet venir dictaminen que cal desferrar-lo, i per tant li demana autorització per fer-ho i instruccions a seguir en casos semblants. A més, li comunica que Saurina de Besiers l'ha escrit per informar-lo de la malaltia de la infanta, demanant-li que enviï un metge i medicaments a Villena, cosa que ja ha fet, i el metge encara hi és, i sol·licita que totes les despeses efectuades li siguin admeses en la liquidació dels seus comptes.
Persones relacionades
1. Bernat d' Esplugues (fl. 1298 – 1316) - atorgant
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari
3. Ximén de Lenda (fl. 1277 – 1312) - beneficiari
4. Saurina de Besiers (fl. 1306 – 1312) - esmentat
5. Constança d'Aragó (1300 – 1327) - esmentat

Text

Transcripció:«[...] de pochs dies ançà al maestre del Temple són inflades les cames e é-y feit venir metges, e finalment an-me dit que si no·l faç desfermar qu·éls a la malautia no li porien dar conseyll, car tanta de cura éls no farien a la malaltia que aytant o més no afollar-se'n [à ab] los ferres [...] madona la infanta no era ben sana e que li tramesés metge e aqueles coses medicinals que menester avia [...] u metge a Billena a la dita dona, lo qual, senyor, encara hi és [...]».

Observacions

El rei respongué manant desferrar el mestre provincial (Sans Travé 2008).

Bibliografia

Citacions:Sans i Travé (2008), La fi dels templers catalans, nota 580
Ávila Granados (2016), La confesión: el médico ... (ficció)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).