MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2797 (25 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 290, ff. 61v-62r

Publicació de la fitxa: 2020-10-01
Darrera modificació: 2022-01-07
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Debitori
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierArmadaMercaderPagamentPrestamismeProcurador

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)Sardenya (regne/illa)
Localitats:BarcelonaCàller [Cagliari]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 290, ff. 61v-62r
Òlim:Varia 4: Regine Blanche

Data i lloc

Datació:expressa
Data:29 novembre 1308
Lloc:Monreal de Ariza

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

La reina Blanca d'Anjou reconeix deure a Hug de Marcorès, mercader de Fijac (fr. Figeac, Carcí, França), en nom de Bernat de Sarrià, almirall i conseller del rei, 5000 ss b. per les despeses, perjudicis i interessos que va haver sostenir per recuperar una certa quantitat de dobles d'or que ell i altres mercaders, socis seus, van donar en préstec al dit almirall a Castell de Càller (Sardenya). La reina es compromet a pagar els 5000 ss al mercader o al procurador d'aquest, Pere Jutge, [apotecari], a la ciutat de Barcelona, en dos terminis de 2.500 ss b., per Pasqua i per sant Miquel propvinents.
Persones relacionades
1. Blanca de Nàpols (1283 – 1310) - atorgant
2. Hug de Marcorès (fl. s. XIV in.) - beneficiari
3. Pere Jutge (fl. 1285 – 1316) - procurador

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 26
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).