MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2691 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1592, f. 42v

Publicació de la fitxa: 2022-01-21
Darrera modificació: 2023-11-28
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Requeriment
Per unitat productora:Reial

Matèria

BisbeFísicMestreProcés

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Vic

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1592, f. 42v
Òlim:Comune locumtenencie infantis Petris 1

Data i lloc

Datació:expressa
Data:30 juliol 1354
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

L'infant Pere, lloctinent general de Pere III el Cerimoniós, requereix el bisbe de Vic perquè aclareixi si mestre Bartomeu de Tresbens, físic, habitant de Vic, és clergue o no, i si no ho és, que l'hi trameti per poder-lo jutjar i castigar per determinats crims horribles que es diu que ha comès tant al regne de França com al territori catalanoaragonès i en altres llocs; si és clergue, però, que investigui amb gran diligència el cas i si el troba culpable, que el castigui de manera que sigui exemple per a altres. No s'especifica de quins crims se l'acusa, però l'infant diu haver-se informat que porta una vida deshonesta i depravada, i que les suposades faltes són greus i detestables.
Persones relacionades
1. Pere d'Aragó (1305/1306 – 1381) - atorgant
2. Ramon de Bellera (m. 1377) - destinatari
3. Bartomeu de Tresbens (fl. ante 1295 – 1375) - acusat

Text

Transcripció:«Inffans Petrus, et cetera, ac pro serenissimo, et cetera. Reverendo in Christo patri episcopo Vicensi, salutem et dilectionem. Ad nostrum auditum fama publica refferente noviter est deductum quod magister Bartholomeus de Tribusbonis, fisicus, habitator civitatis Vici, pretextu plurium et diversorum criminum per ipsum perpetratorum tam in regno Francie quam infra dominacionem dicti domini regis quam etiam alibi, a dicto loco se ut dicitur absentavit, asserendo se fore ecclesiastico foro subjectum et per ecclesiasticum brachium puniendum, adeo ut pro comissis ex inde per aliquem minime puniatur. Unde, si talia sic detestanda absque punicione pertransirent, essent res perniciose exemplo et alii haberent materiam laxandi ad similia manus suas. Unde, habita informacione per nos de fama et condicione ipsius magistri, reperierimus ipsum fore inhoneste vite et prave condicionis, et propterea cupiamus eundem pro comissis castigari pena debita et puniri. Idcirco, ex debito justicie, vos requirimus et ortamur quatenus si dictum magistrum reperieritis foro ecclesiastico non esse subjectum, eundem ad nos remittere debeatis taliter quod, veritate comperta, ipsum punire valeamus justicia mediante. Si, vero, ipsum clericum fore reperieritis, de denunciatis contra eum diligentissime inquiratis et si culpabilem eundem fore inveneritis, taliter ipsum puniatis quod de tam gravibus et detestabilibus criminibus penam sentiat quam meretur et alii, eius pene exemplo perterri[ri]ti, a similibus comitendis penitus compescantur. Datum Barchinone, tricesima die julii anno a nativitate Domini .Mº.CCCº. quinquagesimo quarto. — Examinavit Rodericus. — Petrus de Aquaviva, ex provisione facta in consilio presente domino infanti».

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).