MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2687 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 61, f. 135r

Publicació de la fitxa: 2022-03-29
Darrera modificació: 2022-03-30
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh
Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Comissió
Per unitat productora:Reial

Matèria

CirurgiàJueusJutgeMortPacientPletSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 61, f. 135r
Òlim:Infantis Alfonsi locumtenentis, pars II (sobre diverses matèries)

Data i lloc

Datació:expressa
Data:13 maig 1283
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

L'infant Alfons, lloctinent general del rei Pere el Gran, encomana al jutge Martín Pérez de Huesca la resolució del cas de Bonastruc Baçó, cirurgià, jueu de Saragossa, el qual ha estat empresonat pel merino de Saragossa després de la mort d'un seu pacient jueu, que es diu que va morir de la malaltia que tenia, i que si no el troba culpable, li faci restituir els béns que li hagin estat retinguts i l'alliberi.
Persones relacionades
1. Alfons II el Liberal (1265 – 1291) - atorgant
2. Bonastruc Baçó (fl. 1283) - esmentat

Text

Transcripció:«Martino Petri de Osca: intelleximus quod Bartholomeus Thomasii, merinus Cesarauguste, cepit seu cepi fecit Bonastruch Baço, cirurgicum, iudeum Cesarauguste, ratione mortis cuiusdam judei quem dictus Bonastruch tenebat in cura qui, ut dicitur, ex sua infirmitate decessit. Quare, mandamus vobis quatenus in dicta causa vel causis propter quas dictus Bonastruch captus decitur cognoscatis et eas fine debito terminetis, et si eum culpabilem non invenitis, faciatis eidem restitui ea que per dictum merinum et alios officiales eius vel procuratores dicto Bonastruch fuerunt oblata indebite et liberetis a capcione eundem Bonastruch sub idoneis fideiussoribus, si de iure et foro fuerit faciendum. Datam Cesarauguste, ut supra [.IIIº. idus madii. Muça de Portella]».

Observacions

Martín Pérez de Huesca era un jutge molt notable que va ocupar diversos càrrecs d'alt rang (salmedina de Saragossa, 1272; justícia d'Aragó, 1287).
Shatzmiller 1994 li assigna el tractament de "mestre", i interpreta que va apelar a la justícia reial i n'obtingué el perdó. Blasco 1995 atribueix l'empresonament a un "vecino" de Saragossa i data el document l'11 de maig.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Catàlegs:Régné (1978), History of the Jews in Aragon ..., p. 192, núm. 1065
Citacions:Shatzmiller (1994), Jews, Medicine, and Medieval ..., pp. 81 i 83
Blasco Martínez (1995), "Médicos y pacientes en las tres ...", p. 173 (amb errors)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).