MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2670 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 44, ff. 237v-238r

Publicació de la fitxa: 2021-02-26
Darrera modificació: 2021-02-26
Bases de dades:Arnau, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:ConfirmacióDonació
Per unitat productora:Reial

Matèria

CompravendaDonacióExèrcitFísicGuerraMestre

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:Albarrasí, setge d'València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 44, ff. 237v-238r
Òlim:Commune

Data i lloc

Datació:expressa
Data:14 agost 1284
Lloc:Albarrasí, setge d'

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere II el Gran confirma al seu físic mestre Pere de Vilanova («fisico nostro magistro Petro de Villanova») la venda que el tresorer del rei, Bernat Escrivà, li ha efectuat, per 6.000 ss reials val., de les cases i pertinences que havien estat del noble Hug de Baus, situades prop de l'església de Sant Salvador de la ciutat de València, les quals cases el rei va manar confiscar i vendre per eixugar els deutes que el dit noble tenia amb al rei. La venda és en alou i, en agraïment pels serveis prestats, [probablement a l'expedició a Sicília i/o al setge d'Albarrasí], redimeix el metge del pagament dels dits 6.000 ss.
Persones relacionades
1. Pere II el Gran (1240 – 1285) - atorgant
2. Bernat Desclot (m. 1288) - atorgant precedent
3. Pere de Vilanova (fl. 1284) - beneficiari

Observacions

No és segur si és el nebot d'Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) o un homònim.

Bibliografia

Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 456
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).