MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2546 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – 23/35, f. 132r

Publicació de la fitxa: 2020-10-01
Darrera modificació: 2021-12-29
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Protesta
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Apotecari/especierTestimoni

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:23/35, f. 132r
Òlim:Francesc de Ladernosa, Llibre de protestacions, requeriments i presentacions de cartes, de 12/01/1355 a 13/06/1358

Data i lloc

Datació:expressa
Data:24 novembre 1357
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Guillem Metge, apotecari de Barcelona («Guillemi Medici, apothecarii, civis Barchinone»), fa de testimoni notarial en una protesta feta a Pere de Montcada, procurador general de Catalunya, relacionada amb l'assassinat de Ramon de Santvicenç.
Persones relacionades
1. Guillem Metge (m. 1358) - testimoni
2. Francesc de Ladernosa (fl. 1355 – 1389) - notari

Bibliografia

Reproduccions:Aurora (AHPB) (imatge 230)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).