MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2544 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1240, f. 145r

Publicació de la fitxa: 2023-07-12
Darrera modificació: 2024-04-30
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

ArquebisbeFísicInfantSalut/malaltiaSexe

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)Catalunya (Principat)
Localitats:BarcelonaSaragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1240, f. 145r
Òlim:Sigilli secreti 108

Data i lloc

Datació:expressa
Data:6 febrer 1374
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós demana a l'arquebisbe de Saragossa, [Lope Ferrández de Luna], que faci tornar a Barcelona l'infant Martí, ja que ha tingut una greu afecció al membre viril i no és convenient que romangui amb la seva esposa [Maria de Luna], que vingui juntament amb el metge que l'ha atès (del qual no es diu el nom), que la comtessa [de Luna] es quedi a Saragossa i que ell s'ocupi personalment dels afers que havia de resoldre l'infant.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Lope Ferrández de Luna (m. 1382) - destinatari
3. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - beneficiari
4. Maria de Luna (1357 – 1406) - esmentat

Text

Transcripció:«Lo rey. — Arcabisbe: entès havem que nostre molt car fill l'infant En Martí ha haüt accident de malaltia e és estat tal lo dit accident que, si no fos estat accorregut ivaçosament, la sua persona era fort perillosa, car, segons que havem entès, gran quantitat de brach és exida al dit infant per lo menbre. E per tal com açò és malaltia qui ha mester gran cura e és fort perillosa, e estar lo dit infant prop sa muller li seria fort perillós al dit seu accident, escrivim-li ab altra letra nostra que, tots afers lexats, se'n vinga a Nós. Per què, arcabisbe, com en la vida del dit infant nos vaja molt, car devuymés en estament som Nós e nostra cara companyona la reyna que d'aquí avant no esperam haver més infants, vos pregam, axí afectuosament com podem, que façats per tal manera que·l dit infant partesca encontinent e se'n vinga a Nós, tots afers lexats, e vinga ab ell lo metge qui l'ha començat de curar; la comtessa, emperò, sa muller, romanga en ço del seu. E si los afers los quals lo dit infant ab vós ensenps devia finar aquí per ventura no són finats, pregam-vos que vós ne prengats càrrech, per vós matex, car si vós ne prenets aquell càrrech que de vós confiam no y farà ell fretura. Dada en Barcelona, sots nostre segell secret, a .VI. dies de febrer de l'any .M.CCC.LXXIIII. — Rex Petrus. — Idem [=Dominus rex misit signatam]. — Probata. — Dirigitur archiepiscopo Cesarauguste».

Observacions

La carta adreçada a l'infant Martí que el rei diu haver escrit és al mateix foli, copiada abans que aquesta. El rei simplement el crida a la seva presència «per alguns afers grans, arduus e fort cuytoses», sense esmentar el problema de salut. L'infant faria els 18 anys aquell 1374.

Bibliografia

Edicions:Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 145 (fragment) i 147 (facsímil parcial)
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 145
Ferrer i Mallol (2015), "Martí I l'Humà (1396-1410), el ...", p. 13
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).