MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc241 (22 / November / 2024)

València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials – vol. 1539, ff. 14v-18v

Publicació de la fitxa: 2016-10-16
Darrera modificació: 2024-10-15
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Barber-cirurgiàCirurgiaComptabilitatLlibresTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials
Signatura:vol. 1539, ff. 14v-18v

Data i lloc

Datació:expressa
Data:24 gener 1439
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Inventari post mortem dels béns de Nicolau Martí, barber de València, fet a instància de Bartomeua Riera, la seva segona esposa.
Persones relacionades
1. Nicolau Martí (m. 1439) - posseïdor de llibres
2. Jaume Moliner (fl. s. XV-1) - notari

Text

Llibres
1. Anònim, Tractat de cirurgia (referències genèriques)
Text:“Primo, hun libre de celurgia, nou, qui stà en qüerns, los quals són quinternats de pregamí, lo qual libre no és acabat”.
3. Lanfranc de Milà, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:“Primo, hun libre appellat Olofranch, en paper, ab cubertes de fust negres, ab sos gafets”.
4. Guiu de Chaulhac, Inventari o col·lectori en la part de cirurgia de la medicina, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, hun altre libre appellat Guido, en pregamins, ab cubertes de fust, ab sos gafets”.
5. Guillem de Saliceto, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:“Ítem més, hun altre libre appellat Guillem de Silicet, en paper, ab cubertes de fust”.
6. Lanfranc de Milà, Summa de cirurgia, Traductor: Guillem Salvà
Text:“Ítem més, hun altre libre petit, appellat Olofranquina, ab cubertes de fust”.

Observacions

Biblioteca de 13 llibres, segurament tots en català. En el menjador, hi havia “una post de tenir libres en la qual havia huyt libres de paper sotils, entre grans, migancers e chiques, tots desqüernats e de pocha valor” (no numerats per Ferrer 1993). Els núm. 1-2 eren en el dormitori, dintre d'una caixa. Els núm. 3-6 (tots els de cirurgia que estaven relligats) els “tenia en son poder En Pere Riera, germà de la dita Na Berthomeua”, la seva segona muller i vídua, el qual potser també era barber o cirurgià. El núm. 1, sense relligar, potser era una còpia autògrafa del barber. Ferrer 1993 (la numeració de la qual seguim) assigna el núm. 2 a "dos o tres librets de comptes o de albarans que lo dit deffunt fahia de censos e altres memorials".

Bibliografia

Edicions:Ferrer Gimeno (1993), La lectura en Valencia ..., pp. 400-401, doc. 24 (biblioteca)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).