MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc235 (20 / maig / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.1, s. núm.

Publicació de la fitxa: 2016-07-25
Darrera modificació: 2016-07-30
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

AstronomiaBarcelonaCalendariDoctrina moralFilosofia naturalGeografiaLlibresMedicinaMercaderReligióTraduccions

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu notarial
Signatura:Inventaris, caixa I.1, s. núm.
Òlim:Guillem Andreu, fragment de llibre d'inventaris, ff. 63v-90r.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:3 agost 1398
Lloc:Barcelona

Contingut

Regest

Inventari dels béns de Guillem Ferrer, mercader de Barcelona.
Persones relacionades
1. Guillem Ferrer (m. 1398) - posseïdor de llibres
2. Guillem Andreu (fl. 1380 – 1436) - notari

Text

Llibres
1. Anònim, Carta portolana (referències genèriques)
Text:"Ítem, una carta de navegar squinçada".
4. Matfre Ermengaud, Breviari d'amor, Traductor: Anònim
Text:“Item un altre libre appellat Breviari d'amors, scrit en pergamins, ab les cubertas de posts cubertas de cuyr pintat a pinzel de groch e negre, ab cinc claus rodons de lautó en cascuna post, lo qual comença en la primera carta: «Per ço cascun lo seny e l'enteniment» etc. E feneix en aquella: «e d'aquesta amor proceheix». E la darrera carta comença: «aspra a l'entrar» etc. E feneix en aquella: «e regne sus al cel per infinita secula seculorum amen». Ab dos gaffets de lautó.”
11.1. Ḥunayn ibn Isḥāq, Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (versió amb glosses), Adaptador: Constantí l'Africà; Traductor: Anònim
Text:“Ítem, un altre libre gran, scrit en pregamí, ab posts cubertes de cuyr vert, qui comença a la primera carta: «Medecina» et cetera. E en lo mig loch del dit libre ha altre començament, qui comença: «Omnis qui medecine» et cetera”.
Observacions:La primera obra podria ser en català (diu 'Medecina' i no 'Medicina', però en l'íncipit llatí de la segona obra —els Prognostica d'Hipòcrates amb el comentari de Galè— tambe pren aquesta forma). D'altra banda, va després d'un Saltiri i uns Evangelis “en pla”.
57. Anònim, Carta portolana (referències genèriques)
Text:"Ítem, una carta de navagar de poca valor”.
61. Boeci, Llibre de consolació, Traductor: Antoni Ginebreda
Text:“Ítem, quatre coerns de paper descornats, en què és scrit partida del Boeci, De consolacione, en pla”.
Observacions:Per la data pot ser qualsevol de les tres traduccions catalanes, si bé aquesta és la més difosa.
62. Anònim, Llunari (referències genèriques)
Text:"E un altre coern de paper, en què és scrit lo Compte de la luna e algunes oracions".

Observacions

Biblioteca de 66 llibres, en llatí i en català, dels quals 17 són literaris. Altres llibres notables: Saltiri, il·luminat i caplletrat d'or (2); Set salms penitencials, amb caplletres daurades (6); Saltiri i Evangelis en català (10); el comentari de Galè als Prognostica d'Hipòcrates, en llatí (11.2); un Còmpter o calendari (60). Conté 49 manuals de comptes i llibres majors, alguns explícitament de "companyia de naus", fets a Sicília, o "per les naus que cathalans armaren en Sicília", etc.

Bibliografia

Edicions:Casas i Homs (1969-1970), "L'heretatge d'un mercader ...", pp. 49, 59 i 83-84 (biblioteca)
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 2, pp. 632-640, doc. 436 (biblioteca)
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 4 (biblioteca)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).