MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc232 (01 / June / 2026)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 286, f. 76r

Publicació de la fitxa: 2016-07-19
Darrera modificació: 2026-04-21
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Donació
Per unitat productora:Reial

Matèria

DonesDrapsInfantLlibresMedicinaNoblesRegalReiReinaRelíquiesTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 286, f. 76r
Òlim:Solucionum 27 de Jaume II

Data i lloc

Datació:expressa
Data:30 desembre 1326
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Jaume II reconeix al seu cambrer Arnau Messeguer que els draps de luxe, llibres, relíquies i altres objectes de la cambra reial que ha lliurat a la reina Elisenda i a diversos infants, nobles, membres de la capella reial i altres servidors, que s'inventarien, els ha donat per ordre seva.
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - posseïdor de llibres
2. Elisenda de Montcada (c. 1292 – 1364) - posseïdor de béns
3. Elisenda de Montcada (1313 – 1348) - posseïdor de llibres
4. Blanquina de Montcada (m. post 1347) - posseïdor de llibres

Text

Transcripció:«Nos Jacobus et cetera. Tenore presentium, confitemur et recognoscimus vobis, Arnaldo Messeguerii, camerario nostro fideli, quod de mandato per nos oretenus vobis facto ex rebus camere nostre penes vos existentibus dedistis et tradidistis subscripta [...]»
Llibres
6. Arnau de Vilanova, Regiment de sanitat, Traductor: Berenguer Sarriera (I)
Text:“Item, Elicsendi, filie nobilis Othonis de Montecatheno, quendam librum qui incipit: «Capítol primer: De triar bon àer», e feneix: «però suaument tota hora»”.
Observacions:Vegeu Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2999, ff. 87v-93r – Inventari, Reial – 18 juliol 1323, núm. 561b. Elisenda de Montcada s'havia casat de poc amb el vescomte Jofre V de Rocabertí.

Observacions

Altres llibres: "quendam librum horarum", donat a la infanta Violant (3); inc.: «Açí comence lo libre que fé fray Rossillon», expl. (Regla del Temple): «e Déus vos laix ben fayre, amén», a l'infant Pere (4); "quendam librum Confessionum de sancti Augustini", a Constança de Montcada (germana de l'Elisenda del núm. 6), esposa de Ramon (II) d'Anglesola (m. c. 1370) (5); inc.: «En nom de Déu. [1323: Per manament]», expl.: «és el teu de l'altre», a Blanquina de Montcada, filla de Guillem (II) de Montcada; inc.: «Prologus magistri», última línia: «facientes iniquitatem», a fra Pere, monjo de Santes Creus, de la capella reial (11).
Els llibres donats a Elisenda de Montcada, Blanquina de Montcada i Constança de Montcada, significativament totes parentes de la reina, semblen regals fets arran o en data propera al seus matrimonis.
N'hem revisat la transcripció.

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 52-53, doc. 55
Martínez Ferrando (1962), La Cámara Real en el reinado de ..., doc. 142, p. 205
Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).