MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc226 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 291, f. 158rv

Publicació de la fitxa: 2016-06-17
Darrera modificació: 2016-06-26
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Certificat
Per unitat productora:Reial

Matèria

CirurgiaDretFarmacologiaLlibresReiReligióTemplersTraduccions

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 291, f. 158rv
Òlim:Armari 23 Templaris, extra sacs núm. 107
Regestum super negotiis templariorum [Carbonell]
Varia 5. Procesus contra magistrum militesque Milicie Templi [Bofarull]

Data i lloc

Datació:expressa
Data:24 octubre 1308
Lloc:Daroca

Contingut

Regest

Jaume II reconeix haver rebut de Mascaró Garidell, administrador reial dels béns confiscats al Temple a les Terres de l'Ebre, un lot de 17 llibres dels templers que li havia manat que li enviés, possiblement procedents de la comanda de Tortosa atès que el castell de Miravet —centre neuràlgic de l'orde a la regió— no va rendir-se fins al 12 de desembre d'aquell any.
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - posseïdor de llibres
2. Mascaró Garidell (fl. 1308 – 1312) - intermediari

Text

Llibres
2. Teodoric Borgognoni, Cirurgia, Traductor: Guillem Corretger
Text:“Item, alium librum cum tabulis ligneis cohopertum cum pargio viridi scriptum in pergameno, qui incipit: «En nom de Déu, comença lo Thederich», et finit in ultima liniea ipsius libri: «val més que d'altre e pebre .I. poch»”.
Observacions:L'íncipit (en realitat, una rúbrica inicial) sembla correspondre a aquesta versió. A l'èxplicit Villanueva va transcriure "et perdre un poch". Jaume II encara el posseïa l'any 1323.
4. Pere Hispà, Tresor de pobres, Traductor: Anònim
Text:"Item, quendam alium librum cum tabulis ligneis cohopertum aluda alba scriptum in pergameno qui incipit: «De decaÿment de cabels», et finit: «certa cosa e provada és»".
Observacions:Aquest íncipit és, en realitat, la rúbrica del primer capítol de l'obra. El ms. ABEV 191 s'inicia amb una taula dels capítols, sense cap títol, directament amb la rúbrica del primer («De decaÿment de cabeylls»). Jaume II encara el posseïa l'any 1323.
7. Teodoric Borgognoni, Cirurgia, Traductor: Guillem Corretger
Text:"Item, duos quaternos scriptos in pergameno quorum uno incipit: «En nom de Déu», et finit «e si la nafra és en les parts»; alter vero incipit: «Él sia en caritat que·l satisfassa», et finit «cens per ço que tu pusques tan bella joventut»".
Observacions:L'íncipit (en realitat, una rúbrica inicial) sembla correspondre a aquesta versió. L'èxplicit del primer plec és un passatge del cap. 5 (Regla de les naffres e de la cura d'aqueles) del llibre I de l'obra («mas si la naffre és en les partz jusanes, la matèria desús ab vòmit sia amenada»). Al segon plec, Villanueva va transcriure "e sia en caritat" i "sens per ço". Jaume II encara el posseïa l'any 1323.

Observacions

Altres llibres: Codi de Justinià, en català (1); Costums de Lleida, en català (3); Regla del Temple, en català (5); inc. «De rescripcio», expl. «non ayt precor .C. permititur» etc. (6); inc. «Beatus vir qui non abit», expl. «enfantea escrisch als frares totes aquestes coses que jo usarey» (8); inc. «De sobirana Trinitat e de fe catòlica», expl. «ve hom mort en ciutat» (9); set plecs, inc. «Ad mea principia sit presens Virgo Maria», expl. «finito libro sit laus et gloria Christo» (10); inc. «Incipit prologus», expl. «ffrigus et cauma» etc. (11); inc. «Sicut in secularibus libris», expl. «et faciunt se similis illis» (12); inc. «Purpureas sanctorum coronas», expl. «cum tibia discumbentium» (13); Psalterium, amb lletres daurades (14); Missale, inc. «Dominica prima de adventu Domini», expl. «a remotis sit in fine requies. Amen» (15); inc. «Prologus magistri», expl. «facientes iniquitates» (16); inc. «Homo quidam fecit cenam magnam», expl. «Dominus super omnia bona sua» etc. (17).
N'hem revisat la transcripció.

Els núm. 1-2, 4-9 i 11-17 eren a la cambra reial l'any 1323: vegeu Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Apèndix general – vol. 700, ff. 87v-93r – Inventari, Reial – 18 juliol 1323. Rubió 1908-1921: II, p. XXX afirma per error que el Tresor de pobres que Jaume II posseïa el 1323 no provenia dels templers. El núm. 1 no pot ser el de Miravet, obtingut el desembre, com diu Martorell 1913: 562n. El núm. 12 va ser donat a la reina Elisenda de Montcada (c. 1292 – 1364) l'any 1323, els núm. 8, 13 i 15, al monestir de Pedralbes el 1326, i el núm. 16, a fra Pere, monjo de Santes Creus, de la capella reial, l'any 1326 (referències a Martorell 1913: 562-563; i a Martínez Ferrando 1962: ***).

Bibliografia

Edicions:Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. 5 (1806), doc. 2, pp. 200-202
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. XXIX-XXX
Martorell i Trabal (1913), "Inventari dels béns de la cambra ...", pp. 562-563
Martínez Ferrando (1962), La Cámara Real en el reinado de ..., pp. ***
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).