MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2254 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1024, f. 55v

Publicació de la fitxa: 2024-10-14
Darrera modificació: 2024-10-14
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

Consell reialEmbarcacionsExèrcitLlicència (exèrcit)MalaltiaPobresSalut/malaltiaTransport

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)Sardenya (regne/illa)
Localitats:Alguer, setge de l'Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1024, f. 55v
Òlim:Pere III Sardinie

Data i lloc

Datació:expressa
Data:21 novembre 1354
Lloc:Alguer, l' [Alghero]

Llengua

Català

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós, des de l'Alguer, mana als membres del consell reial que havia deixat a Barcelona i a Huguet de Cardona, escrivà de la seva tresoreria, que es facin càrrec i proporcionin el que convingui, segons el mèrit que s'han guanyat, als combatents pobres i malalts del setge de l'Alguer que fa traslladar a Barcelona en diverses embarcacions, notificant-los que l'erari reial assumirà totes les despeses.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - ordenant
2. Huguet de Cardona (fl. 1354 – 1355) - destinatari
3. Bernat Vilardell (fl. 1354) - esmentat
4. Pere Deslledó (fl. 1354) - esmentat
5. Pere de Buguera (fl. 1354) - esmentat
6. Bartomeu de Vilafranca (fl. s. XIV) - esmentat

Text

Transcripció:«En Pere et cetera. Als amats e feels conseyllers nostres, lo Consell qui·s romàs en Barcelona per espeegament de la nostra benaventurosa armada e encara a N'Huguet Cardona, scrivà de la trasoreria nostra, salut e dilecció. Manam-vos que a tots quants pobres e altres persones malaltes les quals vos trametem ab En Bernat Villardell, patró de cocha, reebats benignament e aquells fassats aministrar provisió covinent, segons lurs mèrits, entrò a les cases de lur habitació. E assò no mudets, car qualque cosa en les dites coses bestrer farets, ho pagarets [e] Nós aquell en nostra compta reebrem e posarem sens tardança. Dada en la vila de l'Alguer, .XXIª. die novembris de l'any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LIIII. — Vidit Mor[era].
Semblant letra fo feta als malauts que van en la cocha d'En Pere dez Ledó. Data ut supra. — Johannes Saurini, mandato regio facto per Bernardum Palau, consiliarium domini regis.
Semblant letra fon feta als malaltes que van en la cocha d'en Pere de Buguera e sots la matexa dada. — Vidit Mor[era]. — Idem.
Semblant letra fo feta als malauts qui [van] en lo pàmfil d'En Berthomeu Vilafrancha. Data ut supra. — Idem».

Observacions

N'hem revisat la transcripció.

Bibliografia

Edicions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 808-809, doc. 275
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cifuentes - García Ballester (1990), "Els professionals sanitaris de la ...", p. 196
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 430
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).