MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2244 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 43, núm. 5365

Publicació de la fitxa: 2021-02-16
Darrera modificació: 2021-02-16
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Debitori
Per unitat productora:Senyorial

Matèria

Apotecari/especierDeutesFísicGuerraMestreNoblesSalut/malaltiaTestimoni

Llocs / territoris

Territoris:Sardenya (regne/illa)
Localitats:Alguer, setge de l'

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III
Signatura:caixa 43, núm. 5365

Data i lloc

Datació:expressa
Data:15 octubre 1354
Lloc:Alguer, setge de l'

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Durant el setge de l'Alguer, un cavaller valencià reconeix un deute a mestre Pere Ros d'Ursins, metge major de Pere III el Cerimoniós i professor en medicina («magistro Petro Ros de Ursins, medico maiori domini regis et proffessori [in medicina]»), probablement per l'assistència mèdica que n'ha rebut. Actua com a testimoni l'apotecari del rei Miquel Rossell («Michael Rossell, epothecarius dicti domini regis»).
Persones relacionades
1. Pere Ros d'Ursins (fl. 1343 – 1367) - deutor
2. Miquel Rossell (fl. 1350 – 1375) - testimoni

Bibliografia

Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 378
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).