MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2237 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1136, f. 48r

Publicació de la fitxa: 2022-08-18
Darrera modificació: 2022-09-05
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

ReiReinaSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Canyelles (Roses)Pedralbes

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1136, f. 48r
Òlim:Sigilli secreti 24

Data i lloc

Datació:expressa
Data:12 juny 1354
Lloc:Canyelles (Roses)

Llengua

Català

Contingut

Regest

Dues cartes de cortesia dels reis Pere III el Cerimoniós i Elionor de Sicília, la seva esposa, instal·lats a Canyelles (Roses), a punt d'embarcar en l'expedició militar a Sardenya, que són adreçades a la reina vídua Elisenda de Montcada, abadessa del monestir de Pedralbes, en resposta a una carta prèvia d'aquesta última, fent-li saber el seu bon estat de salut i demanant-li oracions.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Elionor de Sicília (1325 – 1375) - atorgant
3. Elisenda de Montcada (c. 1292 – 1364) - destinatari

Text

Transcripció:«A la molt alta dona Elisèn, per la gràcia de Déu reyna d'Aragó, axí com a mare a nós molt cara. En Pere, per aquella meteixa gràcia rey d'Aragó etc. Salut, ab creximent de prosperitat. Reebuda vostra letra, vos fem saber que, mercè de nostre Senyor, som sans e en bona disposició de nostra persona, e plau-nos molt allò meseix de vós saber. E pregam-vos carament que en les misses e altres hores façats, en lo monastir de Pedralbes, fer oració per nós, que nostre Senyor nos deny, per la sua bonea, endreçar en nostres affers, car nós, d'allà on siam, vos farem saber, com pus sovín porem, l'estament de nostra persona e de nostres affers. Data en lo port de Canelles, sots nostre segell secret, a .XII. de juny, en l'any de la Nativitat de nostre Senyor .M.CCC.LIIII. — Dominus rex mandavit Matheo Adriani».

«A la molt alta dona Elisèn, per la gràcia de Déu reyna d'Aragó, axí com a mare a nós molt cara. Dona Leonor, per aquella meseixa gràcia reyna d'Aragó etc. Salut, ab creximent de prosperitat. Vostra letra reebuda, vos responem que·l senyor rey, senyor e marit nostre molt car, e nós, mercè de nostre Senyor, som sans e alegres e en bona disposició, e havem gran goig e plaer de saber la vostra bona sanitat, e graïm-vos molt ço que·ns havets fet saber de l'alt duch, fill nostre molt car. E pregam-vos que, com pus sovín porets, nos façats a ssaber vostre estament, e que façats fer contínua oració per los afers del senyor rey, car nós, si a Déu plau, sovín vos escriurem dels affers. Data en lo port de Canelles, sots nostre segell secret, a .XII. de juny, en l'any de la Nativitat de nostre Senyor .M.CCC.LIIII. — Mandavit domina regina Matheo Adriani».

Observacions

Copiades correlativament al foli indicat. El "port de Canelles" és, probablement, la badia de Canyelles Grosses, a l'est de Roses, un indret després conegut com l'Almadrava (per l'ormeig de pesca de la tonyina que hi va haver parat entre els segles XVI-XX), molt valorat per estar situat a recer del vent de tramuntana. Els reis es van instal·lar recreativament en aquest lloc els dies 11 i 12 de juny de 1354, just abans d'embarcar cap a Sardenya amb l'armada, que es concentrava a Roses, el dia 15.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).