MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2232 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Vària – vol. 41

Publicació de la fitxa: 2020-10-01
Darrera modificació: 2020-10-05
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Reial

Matèria

Censal/violariFamiliar/domèsticDida/nodrissa

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Vària
Signatura:vol. 41

Data i lloc

Datació:expressa
Data:1315
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

En un quadern fet pel recaptador reial Francesc Ferriol en l'any 1315 que inventaria les rendes del rei a Catalunya i els violaris que hi ha assignats es fa constar que la nodrissa de la infanta Maria, filla de Jaume II, rep un violari diari de dos quartans de forment mòlt (equivalents llavors a uns 720-740 ss. b. anuals) de les rendes dels molins reials de Barcelona.
Persones relacionades
1. Berenguera Llull (fl. 1299 – 1329) - beneficiari
2. Maria d'Aragó (1298 – 1347) - esmentat

Text

Transcripció:«Ítem, hi pren la nudrissa qui fo de Dona Maria, filla del senyor rey, altres .II. quartans, de .DCC.XX. sol. a .DCC.XL. sol.».

Observacions

A Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 41 – Inventari, Reial – c. 1327-1329 tampoc s'esmenta el seu nom, però sí el seu matrimoni amb Bernat Salmúnia. Segons Martínez Ferrando (1948: I, 40-42; II, 24, doc. 39), una de les nodrisses de la infanta fou Berenguera Llull. Ortí (2000: 368) en confirma la identificació.

Bibliografia

Edicions:Bofarull i de Sartorio (1871), Rentas de la antigua Corona de ... [CODOIN ACA 39], p. 71
Citacions:Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol 1, pp. 40-42, i vol 2, p. 24, doc. 39 (sobre Berenguera Llull)
Ortí i Gost (2000), Renda i fiscalitat en una ciutat ..., p. 368 (sobre el violari)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).