MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc220 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – 203/14

Publicació de la fitxa: 2016-06-02
Darrera modificació: 2020-09-15
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Censal/violari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Apotecari/especierAritmèticaEnciclopedismeFilosofia naturalFísicGeometriaLlibresMedicinaMestre

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:203/14
Òlim:Bartomeu de Requesens, Quartum decimum intrumentorum manuale, 1467-1468.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:29 febrer 1468
Lloc:Barcelona

Contingut

Regest

Bernat de Granollacs, mestre en medicina de Barcelona, i el seu fill homònim, venen un censal mort a Joan Arnau, apotecari de Barcelona, per preu de 90 lliures i amb una pensió de 90 sous. Com a garantia, venen (simuladament) a l'apotecari 14 llibres de medicina, filosofia natural, aritmètica i geometria per preu de 99 lliures.
Persones relacionades
1. Bernat de Granollacs (ante 1421 – 1487/1488) - posseïdor de llibres
2. Joan Arnau (m. 1496) - beneficiari
3. Bartomeu de Requesens (fl. 1452 – 1505) - notari

Observacions

Els llibres són: (1) Rasís, Continens, en dos volums; (2) Albert el Gran, De animalibus, en dos volums; (3) Euclides, Elementa, amb comentari; (4) Adam de Buckfield (Bocfeld), Super Parvis naturalibus Aristotelis; (5) Walter Burley (Gualterius Burlaeus), Super Aristotelis libros de Physica; (6) Ḥunayn ibn Isḥāq (Johannitius), Isagoge ad Tegni Galieni i altres obres; (7) Teòfil, De urinis; (8) Filaret, De pulsibus; (9) Hipòcrates, Aphorismi; (10) Nicolau de Salern, Antidotarium; (11) Isaac Israeli, Liber de febribus i altres obres; (12) Constantí l'Africà, Opera, il·luminat; (13) Isidor de Sevilla, Liber ethimologiarum; (14) Tacuinum sanitatis i altres obres.

Bernat de Granollacs contreia aquest préstec per eixugar-ne dos d'anteriors, contractats deu anys enrere: un de 65 lliures del físic Joan Roser (en el qual empenyorà els llibres 1 i 2), i un altre de 24 lliures de l'advocat Jaume Riera (en el qual empenyorà els llibres 3-14) (Batlle). Gairebé tots aquests llibres (1-8 i 13-14) foren posats com a garantia per l'apotecari en un altre préstec de les mateixes característiques que obtingué de Bernat de Casaldòvol (fl. 1467 – 1526) el 1474 (cancel·lat el 1497, poc després de la mort de l'apotecari); vegeu Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 203/37 – Censal/violari, Notarial – 4 gener 1497. L'apotecari emprà el llibre 1 com a garantia d'un altre préstec que obtingué d'un jurista de Barcelona l'any 1471, cancel·lat en mateix any (Hernando 2000: 146, doc. 301).

Bibliografia

Catàlegs:Hernando i Delgado (2000), "Crèdit i llibres a Barcelona ...", p. 139, doc. 266 (regest)
Citacions:Batlle Gallart (1980-1982), "Els Granollacs, metges de ...", pp. 398-398
Batlle i Gallart (1985), "Els Granollacs, una família de ...", p. 63
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).