MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc218 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.9, s. núm.

Publicació de la fitxa: 2016-05-30
Darrera modificació: 2022-05-24
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

AlquímiaApotecari/especierFarmacologiaLlibresReligióTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu notarial
Signatura:Inventaris, caixa I.9, s. núm.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:5 novembre 1450
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Inventari dels béns d'Eloi Vidal, apotecari de Barcelona.
Persones relacionades
1. Eloi (I) Vidal (m. 1450) - posseïdor de llibres
2. Joan Fogassot (fl. 1443 – 1479) - notari
3. Francesc de Granollacs (fl. 1384 – 1422) - esmentat
4. Andreu Colomer (fl. 1417 – 1450) - esmentat
5. Lleonard Sorià (fl. 1436 – 1450) - esmentat

Text

Llibres
2. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotari, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, .I. altre libre scrit en paper, semblant al propdit, apellat Mestre Arnau de Vilanova, lo qual comense en lo vermell: «En nom de nostre senyor Déu sia, amén, e dels seus gloriosos màrtris [sic] Cosme et Damiani, comense l'Antidotari de mestre Arnau de Vilanova»”.
Observacions:Aquest exemplar era al dormitori de l'apotecari. En la descripció del llibre descrit just abans es diu que era "ab posts de fust cubertes de cuyr vermell, molt usat, ab bolles <e> ab .II. gaffets".
6-23.1. Anònim, Manual de comptes de l'obrador (referències genèriques)
Text:“Ítem, .XVIII. libres scrits en paper, cuberts de pergamí, entre manuals e recepters, vells”.
Observacions:A la cambra sobre el Born, contigua a la cuina.
6-23.2. Anònim, Llibre receptari (referències genèriques)
Text:Vegeu 6.1.
24. Anònim, Manual de comptes de l'obrador (referències genèriques)
Text:"Ítem, .I. altre caxó baix, sens tancadura, dins lo qual havie .I. libre de deutes, vell".
Observacions:A l'obrador. Omès per Iglesias 1996.
25. Anònim, Manual de comptes de l'obrador (referències genèriques)
Text:"Ítem, un caxó de scrits, sens tancadura, dins lo qual stave lo segon libre de deutes, lo qual fa a regonèxer".
Observacions:A l'obrador. Omès per Iglesias 1996.
26. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotari, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, .I. libre scrit en paper, ab posts de fust cubertes de cuyr negre, ab bolles, ab .II. gaffets, lo qual comensa en lo vermell: «Açí comensa lo libre de mestre Arnau de Vilanova», e aprés deye en lo negre: «Planyie's Ypocràs», e fenex en la derrera fulla: «mellys dispumati libras .Iª. et uncias .X. et semis incorporentur»”.
Observacions:A l'obrador. A aquest testimoni li mancaven les seccions finals sobre els ungüents i els olis medicinals, aquesta darrera una addició tardana: Gil-Sotres (2011-2013), "El Antidotario de Arnau de ...", p. 242n.

Observacions

Inventari molt complet i interessant, acabat l'1-XII-1450.

Biblioteca d'11 llibres + 20 de gestió (als ff. 8v, 11v, 18r i 40v), en llatí i en català. Els llibres 1-5 eren en la cambra on “lo dit deffunt jahia e finí sos dies”, dintre d'un “mig coffre pintat de brocat”; els llibres 6-23 (Iglesias 6) eren “en la cambra sobre lo Born, contigua a la dita cuyna”; els llibres 24-29 (Iglesias 7-10) eren “en lo hobrador en lo qual lo dit deffunt tenie offici d'espacieria”; i els llibres 30-31 (Iglesias 11-12) es trobaven en la seva “heretat”.

Altres llibres: Dispenser, ínc. «Ciropi de Bisansis», èxpl. «a pílloles arteticis»” (1); sense títol, ínc. «Capitulum primum de ablussione litargiri», èxpl. «quod invenies in fundo» (3); sense títol, ínc. «Diu lo gloriós sant Bernat que axí és cosa impossible», èxpl. «tostemps en esta present vida» (4); Disputa del bisbe de Jaén, en català (5); Alphita [+ Antidotarium Nicolai, “apellat Nicolau”] + Plateari, De simplicibus medicinis (Circa instans), ínc. «Alfita est farina ordei», èxpl. «explicit Circa instans, Deo gracias» (27); Ps.-Mesué ("appellat Johannis Damasceni"), Antidotarium (o Grabadin), ínc. «In nomine Patris et Filii», èxpl. «aliquantelum in lecto et comedat vigivilia» (28); Antidotarium Nicolai + Sinonima herbarum, ínc. «Incipit Antidotari», èxpl. «expliciunt sinonima herbarum» (29); Horae + Set salms penitencials, etc., en lletra bolonyesa, il·luminat (30); "libre petit, vell... hon havie diverses oracions" (31).

Al final hi ha una descripció detallada del contingut del més recent dels "llibres de deutes" de l'obrador (amb comptes d'Andreu Colomer, barber de Martorell, mestre Llorenç Nicolau, Pere Bertran, candeler, Francesc Parell, barber, Lehonart de Sòria, barber, Joan de Colunya, Tomàs Martí, candeler, Francesc de Granollacs (fl. 1384 – 1422), Joan? Segarra, barber, Jaume Begudà, ferrer, i Antoni Vanovies, barber, entre d'altres).

N'hi ha una transcripció inèdita de Carles Vela, a qui agraïm que ens l'hagi proporcionat, i que hem verificat sobre l'original.

Bibliografia

Edicions:Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 254 (només llibres)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).