MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc215 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 514

Publicació de la fitxa: 2016-05-27
Darrera modificació: 2020-09-17
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Apotecari/especierDonesFarmacologiaLlibresLògicaMedicinaReligióTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Dignitats i oficis: Notaria particular
Signatura:vol. 514
Òlim:Julià de Roure, Inventaris i encants, 1433-1436

Data i lloc

Datació:expressa
Data:17 juny 1433
Lloc:Barcelona

Llengua

Català – Llatí

Contingut

Regest

Inventari dels béns d'Eulàlia, vídua i hereva vitalícia de Bartomeu Senós, apotecari de Barcelona.
Persones relacionades
1. Bartomeu Senós (fl. 1386 – 1420) - posseïdor de llibres
2. Eulàlia (m. 1433) - posseïdor de llibres
3. Julià de Roure (fl. 1401 – 1447) - notari
4. Pere Mascaró (fl. 1423 – 1449) - posseïdor de llibres
5. Arnau de Molins (fl. 1403 – 1433) - posseïdor de llibres
6. Antoni Rosars (fl. 1431 – 1434) - posseïdor de llibres

Text

Llibres
4. Jafudà Bonsenyor, Paraules de savis i de filòsofs
Text:"Ítem, un libret de paper ab cubertes engrutades vermelles, ab botons, lo quall comensa: «Con lo molt alt e molt poderós rey En Jacme», e ffeneix «almoyna senyores no ha». La darrera fulla del dit libre comensa «ayga e», e feneix «quant veus la barbe»".
Observacions:El segon fragment de text correspon als proverbis 8 i 9 ("Mercats ab Déu faent almoyna e guanyarets. No hages fe sinó en Déu, ne temes sinó tos peccats") de l'edició de Llabrés, amb una probable lectura errònia a Iglesias 1996. Els fragments de text del darrer foli corresponen als proverbis 692 ("Quatre no·s poden sadollar: foch de lenya, e mar d'aygua, e mort d'ànimes, e avar de haver") i 725 ("Con veus la barba de ton veÿn pelar, mit la tua a remullar") de l'edició de Llabrés (Iglesias 1996 llegí "quant vens"). No apareix a l'encant. Iglesias no l'identifica.
7. Anònim, Tractat de medicina o filosofia natural no identificat (Iglesias 166/7)
Text:"Ítem, un altre libre ab posts verdes, ab .V. bolletes en cada post, lo quall comensa en la terça fulla: «Assí comense», que és rúbricha «Assí comensa partida de Fàsicha», e feneix: «et finito libro et cetera»".
Observacions:Correspon al núm. 7* de l'encant, on es reprodueix el mateix íncipit i s'afegeix que el volum era en paper i tenia dos tancadors. Venut a Antoni Rosars, llibreter, que s'estava al Pou Nou, per 4 ss.
15. Anònim, Receptari de medicina (referències genèriques)
Text:"Ítem, un altre libre en pergamins ab pots ab cubertes [canc.: vers], descornat. Comença en la primera fulla «cauda equina», e fenex en la derrera fulla «rara»".
Observacions:Correspon al núm. 13* (a Iglesias 1996 15* per errata) de l'encant ("comensa «A plasa [=plaga?] de cabessa»"). Venut a Arnau de Molins per 1 s. i 4 d. L'encant sembla reproduir la rúbrica de la primera recepta i l'inventari l'inici del seu text. L'herba cavallina o llengua de cavall s'emprava per a les nafres, segons el Tresor de pobres (Vocabulari Faraudo, s.v.).
16. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotari, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre ab cuberta de vermell, de paper, lo quall comensa en la segona fulla: «Plenyia's Hypocràs», e feneix: «saliandra preparat»".
Observacions:A l'encant apareix dues vegades (núm. 11* i 14*), amb el mateix íncipit i les mateixes característiques codicològiques, venuts al llibreter Pere Mascaró (3 ss.) i a Arnau de Molins, que viu a Sant Miquel (17 ss. i 1 d.).
18. Odó de Meung, Llibre de les virtuts de les herbes, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libra de paper, ab pots verdes ab .V. bolletes en cada post. Comensa <en> les rúbriques. Apellat Màsser".
Observacions:Possiblement en català. Correspon al núm. 3* de l'encant ("comença «Màsser», e feneix «Màsser. Finito libro»"). Venut al llibreter Pere Mascaró per 12 ss. i 4 d.
20*. Anònim, Tractat de medicina no identificat (referències genèriques)
Text:"Ítem, .I. libra de metgia scrit en pergamins, ab cubertes engrutades, a·n Rosars — .V. sous .IIII."
Observacions:Apareix a l'encant (sense indicar-ne el comprador), però no a l'inventari. És improbable que fos un receptari, atès que era escrit sobre pergamí.

Observacions

Biblioteca de 19 llibres (inventari), en llatí i en català (ff. 3v-4v, 11r i 159v-160v). Es guardaven en cofres tancats, desats en estances de la casa, cosa que confirmaria que els llibres eren, sobretot, els de l'ofici del marit, mort el 1420.

Altres llibres (les equivalències a l'encant amb asterisc): Llibre d'hores, amb un calendari (còmpter) a l'inici, en llatí (1 = Set salms penitencials i Hores 16*); Passionarium, inc. «Officium Passionis Domini», expl. «ab port de Salnatat? obrien» (2 = Set salms penitencials 18*?); Hore beate Marie virginis, en llatí (3 = 17?); Simó de Gènova, Clavis sanationis (5 = 4*); Bíblia [part de l'Antic Testament], en català (6 = 1*); Física?, inc. «Assí comensa partida de Fàsicha», expl. «et finito libro [etc.]» (7 = 7*); Jean de Saint-Amand, Questiones super Antidotarium Nicholai, inc. «Incipiunt Questiones super Antidotarium», expl. «en primo nec partibus non multis infeccionis» (8 = 9*); un altre llibre que inc. f. 7r «trabitur ipse», cancel·lat al document (9); Nicolau de Salern, Antidotarium Nicolai, inc. «Ego Nichoalus rogatus a quibusdam», expl. «tabule Salerni» (10 = 15*); In Wafid (Ps.-Serapió), Aggregator, inc. «Liber Seremponis. Postquam vidi librum», expl. «explicit ex totum» (11 = 5*); Obres de Rasís, inc. «Capitula prima Rays», f. 6r «Abbu Bressi Rais etc. Explicit Liber lapidarum» (12 = 6*); [Ps.-Mesué?, Rasís?, Arnau de Vilanova?], Antidotarium, inc. «Incipit Liber Antidotarium», expl. «talmecere debet» (13 = 2*); Walter Agilon (Galterus Agilus o Agulinus), Summa medicine, inc. «[Incipit] Summa magistri [Gualterii]», expl. «cum etc.» (14 = 10*); Mateu de Vendôme, Thobias (17 = 12*); [Ramon Llull, Doctrina pueril?, Jaume II, Llibre de saviesa (o de doctrina)?, Ps.-Francesc Eiximenis, Doctrina compendiosa?, Lluís de Pacs, Doctrina moral?], inc. «Aquest libre és dit Libra de doctrina» (19).

Se'n conserva l'encant (20 llibres) al mateix volum (començat el 4-VIII-1433), amb els llibres als ff. 77v-79r, 84rv i 86v. No hi apareixen els núm. 4, 9 i 19 de l'inventari i, en canvi, hi ha els següents llibres addicionals: Conquesta de Jerusalem i altres obres (8), Logica (19), i Libre de metgia (20), sense íncipits ni indicació de llengua. Els compradors, entre els quals destaquen els llibreters, foren: Guillem Sacoma, llibreter (1*), Pere Mascaró, llibreter (2*, 6*, 9*, 11*), Pere Ballester (3*), Arnau de Molins, que s'estava al fossar de Sant Miquel (4*, 5*, 13*, 14*), Antoni Rosars, llibreter, que s'estava al Pou Nou (7*, 8*, 20*), mossèn Pere Canals (12*), Joan Cervià (16*), Antoni Pont (17*) i N'Escales (18*); sense indicació de comprador els núm. 10*, 15* i 19*.

Bibliografia

Edicions:Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 166 (inventari) i 167 (encant)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).